Supernanny

Ahir diversos diaris es feien ressò de la iniciativa de Tony Blair de portar assessores educatives a famílies amb problemes. Es tracta de combatre i prevenir comportaments disruptius i predelinqüents entre els considerats menors més conflictius de la Unió Europea. Explicat d’una altra manera, els laboristes britànics, progres benintencionats, volen portar supernannys als pares que no poden controlar els seus fills.
Alguns han contestat a aquesta mesura, per cert d’un tuf paternalista que tira d’esquenes, amb l’afirmació que això es tracta d’una intromissió de l’estat a l’esfera familiar. El govern de Londres, en canvi, considera que cal tornar a disciplinar una societat que està generant problemes a tots nivells; delinqüència, impuntualitat, poca seriositat com a treballadors, escassa consciència cívica.
Només dues dades correlatives. És cert que segons totes les estadístiques, els menors britànics són els més conflictius, els més abandonats i els qui menys tracten els seus pares. Segona dada; els britànics són els ciutadans de l’UE que treballen més temps fora de casa … (sembla que només superats pels gironins).
Quan hi haurà aquí un Jospin que imposi d’una vegada per totes les 35 hores? Progres de Vilaweb, socialistes, inciativeros, republicans; no ho sento. Hi ha algú? Ningú no demana 35 hores???

Afegeix un comentari