Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Francament, no entenc com hi ha tants candidats. Fer de president de la Generalitat és l’exercici més arriscat que pot fer un polític professional a Europa. Anem a fer un repàs dels presidents de la Generalitat restaurada des de 1931 i les conseqüències personals que van haver d’assumir.
Francesc Macià (1931-1933) Presó, assetjament moral, exili, i mort en exercici del seu càrrec (a base de disgustos)
Lluís Companys (1933-1940) Presó, assetjament moral mentre era viu, i després de mort, escarni públic, exili, i finalment assassinat. Nota curiosa. Fou l’únic president europeu afusellat per un estat. durant la Segona Guerra Mundial.
Josep Irla (1940-1954) Assetjament moral, exili, incautació dels seus béns (em fa l’efecte que a la seva família encara no li han restituït el seu patrimoni. Actualment, el president més ignorat per la historiografia.
Josep Tarradellas (1954-1980) Exili, estretors econòmiques, i fins i tot copets a l’esquena del rei. Síndrome d’Estocolm.
Jordi Pujol (1980-2003) Presó, assetjament moral i mediàtic, persecució judicial.
Pasqual Maragall (2003-2006) Assetjament moral i mediàtic, defenestració per part del seu propi partit.
Francesc Macià (1931-1933) Presó, assetjament moral, exili, i mort en exercici del seu càrrec (a base de disgustos)
Lluís Companys (1933-1940) Presó, assetjament moral mentre era viu, i després de mort, escarni públic, exili, i finalment assassinat. Nota curiosa. Fou l’únic president europeu afusellat per un estat. durant la Segona Guerra Mundial.
Josep Irla (1940-1954) Assetjament moral, exili, incautació dels seus béns (em fa l’efecte que a la seva família encara no li han restituït el seu patrimoni. Actualment, el president més ignorat per la historiografia.
Josep Tarradellas (1954-1980) Exili, estretors econòmiques, i fins i tot copets a l’esquena del rei. Síndrome d’Estocolm.
Jordi Pujol (1980-2003) Presó, assetjament moral i mediàtic, persecució judicial.
Pasqual Maragall (2003-2006) Assetjament moral i mediàtic, defenestració per part del seu propi partit.
En fi. No sé què penseu. No ve de gust presentar-se a cap llista. No us sembla una mica estrany que cap dels sis presidents de l’era moderna ningú no n’hagi sortit indemne? Dos morts en acte de servei, tres empresonats, tres exiliats,… És una prova fefaent que realment hi ha un col·lectiu que, si pogués, faria desaparèixer el país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan vius en un país ocupat, en un país que no pot decidir per si mateix, que depèn d’un altre que el vol fer desaparèixer com a tal, és fins a cert punt "normal" totes aquestes vicissituds, totes aquestes persecucions que han patit els presidents de la Catalunya contemporània.
Com pots comparar la presó, l’exili, la pena de mort amb que el que m’ha passat a mi? Plego amb el ronyó ben forrat, sempre vencedor electoral, alcalde olímpic, al 62 anys. I per si fos poc el babau que m’ha volgut fer fora tindrà una revolcada electoral que ni l’Obiols, a part de ser la riota del país per haver fet el ridícul amb el gracioset del salamartin. Au va!