Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

1 de novembre de 2020
0 comentaris

De falsos negacionistes i grans oportunistes

No cal tenir grans dots profètiques per endevinar que no trigaríem a veure incidents pels carrers. Allò que s’ha viscut aquestes darreres nits a Barcelona i altres ciutats europees pot tenir diverses lectures, encara que cap que no fos previsible. D’’una banda un malestar que necessita expressar-se catàrquicament, una revenja contra la incompetència dels qui són erigits autoritats i un grapat de falsos negacionistes (persones que realment són conscients de la gravetat de la situació, encara que necessiten espais per expressar-se). De l’altre, l’oportunisme polític, que aquesta vegada va vestit del feixisme tradicional amb alguns retocs de Banonnisme: barreja de teories conspiratòries, terraplanisme militant, negacionisme ecumènic amb el totalitarisme nostrat que prefereix expressar-se mitjançant la violència.

Fóra fàcil atribuir les accions d’aquestes darreres nits a la manipulació ultra. No cal tenir molta imaginació per pensar que la coreografia sincronitzada de trencadisses i saquejos a comerços estava força orquestrada, i que la infiltració de “casuals” en moviments de protesta legítim han servit d’amplificador al feixisme global, que a Catalunya té un peculiar i “garrulo” accent local. Tanmateix, és obvi que les males herbes creixen allà on descurem el jardí.

Ha estat absurda la deixadesa de l’esquerra en aquesta era d’incertesa. No té gaire lògica participar entusiàsticament en la restricció de drets i moviments a canvi de res. Perquè, no oblidem, ni ha estat derogada la llei mordassa, ni s’ha instituït cap instrument eficaç perquè la gent no s’empobreixi (com ara una Renda Bàsica Universal i incondicional), ni s’ha fet cap decret llei de suspensió d’hipoteques o de control de preu d’habitatges, i encara menys, s’ha imposat a un empresariat obsessionat pel control l’obligatorietat del teletreball. Tot plegat s’ha reduït a criminalitzar els joves, responsabilitzar l’individu i criticar qui es resisteix a la mascareta. L’esquerra ha desertat de les seves obligacions i apostatat dels seus principis ideològics. I és aquí on sorgeixen oportunitats per al populisme més autoritari. Per acabar-ho d’adobar, el govern català, que està desmantellat a causa de la dictadura espanyola, encara té la barra de semblar l’alumne més avantatjat a l’hora de restringir llibertats.

Tot plegat, el país fa una fila deplorable. Sense lideratges, ni idees, ni principis, ni paciència, ni moral (en ambdós sentits de l’acepció). I aquí l’independentisme, l’unic amb autoritat per fer una altra cosa, sembla catatònic. Potser ja va essent hora que torni a ocupar al carrer, i conduir la catarsi en la direcció de la llibertat, i no pas del ressentiment. Si no volem Decathlon, millor que reactivem Urquinaona. Si no hi som nosaltres, seran les males herbes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!