Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

26 de maig de 2020
1 comentari

Això comença a semblar-se a “Z”

Les pel·lícules de Costa Gavras haurien de ser d’obligatori visionat per a estuiants d’història. Almenys, alguns antics alumnes meus de periodisme van haver d’empassar-se’n algunes. D’aquestes, recordo molt especialment “Z”, que explica amb una impressionant habilitat narrativa les maniobres desestabilitzadores que van preparar el terreny al cop d’estat dels Coronels, a la Grècia de 1967. El cineasta francès, d’origen hel·lè (i amb el suport de Jorge Semprún com a impescindible guionista) va descriure les fosques maniobres de l’estat profund grec per sabotejar la incipient i fràgil democràcia grega amb una connivència entre el paper de la policia, l’exèrcit, la premsa, els paramilitars (feixistes desacomplexat, i amb impunitat pels carrers) i la judicatura que s’alien per evitar una investigació d’un assassinat polític.

Tornant a un Madrid cada vegada més tòxic, i cada vegada més allunyat de les normes elementals de la cultura democràtica, la notícia de la destitució fulminant del sinistre Pérez de los Cobos, a causa, en teoria, de les investigacions (atiades per Vox) arran de la manifestació del 8 de març com a possible nucli de l’extensió del Covid-19, resulta més que preocupant. Sembla obvi que el govern no controla l’estat, com s’ha vist amb la repressió desbocada contra l’independentisme basc i català. També es veu clarament que bona part de les manifestacions dels sectors reaccionaris al barri de Salamanca, no deixen de representar una demostració de força i un advertiment que la Moncloa no compta amb la benedicció dels sectors que remenen les cireres. A tot això, les reiterades exhibicions de la bandera franquista (amb escut constitucional o ocellot) també denoten bel·licositat anti esquerra i anti diversitat. I això, en unes circumstàncies d’incertesa política, social i econòmica també impliquen un advertiment sobre les possibilitats que el règim del 78 mori matant.

En aquestes circumstàncies, restar mut o no fer res alimenta encara més el monstre. És obvi que cal refer aliances entre els diversos grups independentistes i allò que una vegada va semblar-se a l’esquerra. No sé si els socialistes tindran gaire oportunitats (o voluntat) de resistir a l’embat feixista. És obvi que només les nostres demostracions de força, i també de desobediència institucional, les que poden tenir capacitat de frenar la deriva involutiva o les temptacions de fer un nou cop d’estat, (com el de 2017), tot i que aquesta vegada més explícit.

En tot cas, sí que queda demostrat que resulta una irresponsabilitat deixar les armes, les togues, i la premsa en mans d’aquells que continuen pensant com els señoritos de “Los Santos Inocentes”. Malgrat que puguem tendir a ridiculitzar el borjamarisme, el cert és que l’amenaça és seriosa, i més ens valdria organitzar-nos per fer-hi front. En tot cas, no és massa agradable veure com tot plegat s’assembla massa a les pel·lícules de l’enyorat Costa Gavras.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!