Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

18 de març de 2020
0 comentaris

Confinament, dia 6

18 de març

Escric desordenadament, sense una planificació prèvia, sense el típic guió que elaboro quan em faig la il·lusió d’escriure sobre alguna cosa seriosa o transcendent. Escric de manera improvisada, com imagino que haurien de ser els dietaris, anant d’un lloc a l’altre, sense ordre ni concert, amb voluntat de perdurar i esdevenir efímer. Escric com exercici lúdic i com obligació notarial, per plaer i per convicció.

De moment, tot segueix igual. En la meva època de mestre d’educació especial, que volia dir d’exercir de tranquil·litzador oficial (era responsabilitat meva tranquil·litzar els alumnes, tranquil·litzar els docents, tranquil·litzar les famílies, i enmig de tot plegat, tranquil·litzar-me a mi mateix), la calma resultava un mecanisme psicològic essencial. Aïllar de les pressions la comunitat educativa formava part de les obligacions no escrites. I no mancaven frases i cites com les de Hemminway: “Si els problemes tenen solució, no et preocupis, perquè la tenen. Si els problemes no tenen solució, no et preocupis, perquè no la tenen”. En altres paraules, exercia de subversiu en el sistema educatiu. Què es pot esperar d’algú que ha experimentat el fracàs escolar (i se n’ha sortit no sap exactament com?)

Una altra de les malifetes educatives era promoure el dietari entre els alumnes, i sobretot, trencar-los els esquemes disneysians sobre aquesta mena de documents. No! En absolut! Els diaris personals no són de consum propi, sinó fets i elaborats perquè altres els llegeixin.

Poca gent deu saber que un dels millors escriptors de la literatura nord-americana (i un dels meus filòsofs de capçalera), Henry David Thoreau, es passava la vida compartint els diaris personals amb els seus amics de Concord, Massachussets. Potser els més recordat de tots és el de Ralph Waldo Emerson, un dels grans pensadors transcendentalistes, així com els escriptors Nataniel Hawthorn, o Amos Bronson Alcott, amb qui passava hores de tertúlies inacabables, i amb qui es llegien mútuament els diaris. Poca gent sap que l’anarcoindividualista Thoreau va tenir una relació estreta amb la filla de Alcott, efectivament, l’escriptora Louisa May Alcott, autora de llibres de gran èxit entre els quals Little Women (efectivament, la “Mujercitas” portada al cinema tantes i tantes vegades. En les biografies de Thoreau apareix la gran relació epistolar amb els comentaris respectius als respectius diaris. Perquè, efectivament: l’escriptura ha estat feta per ser llegides. A més, l’escriptor o dietarista té el dret a mentir, com els autors de les memòries tenen el dret a fer servir el photoshop biogràfic. És el lector qui té obligació de fiscalitzar la font!

 

Dia més o menys normal. Molt ocupat en afers laborals. Nova reunió amb nou persones amb Jipsi Meet, amb bons resultats. Reunió productiva. Ens anem acostumant a les distàncies. Desconec si la incompetència política i la irresponsabilitat dels qui remenen cireres ens deixaran sortir més o menys vius d’aquesta estranya situació. Tanmateix, hauríem de prendre nota d’aquests dies com de la possibilitat de viure amb menys estrès del necessari. Ja sabeu, al llarg de la vida he estat un tranquil·litzador…

 

Em preparo per la cassolada. Imagino que serà, literalment, sonada. Fins i tot Neró va caure en cometre una errada rere una altra. Ni els Déus, ni les banderes serveixen quan has estat responsable, per acció o omissió, que 100 kilos (i més) fruit de la corrupció i els diners de procedència bruta, hagin anat a raure en un compte numerat de Suïssa. Quan la gent està neguitosa, necessita un cap de turc, encara que el dring d’una corona en caure té més glamour i molta més classe. De moment ja penso en la cassola i la melodia…

 

Per cert. Thoreau es va autoconfinar –més o menys– a la cabana que es va autoconstruir al llarg de dos anys, dos mesos i dos dies (entre juliol de 1845 i setembre de 1847- per escriure el que, al meu parer, és el millor –més o menys– diari que mai he llegit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!