Espai de Dissidència

Com era d’esperar, la moció de censura presentada ahir per Ciutadans, va representar un espectacle lamentable. La mateixa pornografia dialèctica, les difamacions habituals, el victimisme barat de sempre, la persistent falsificació de la realitat, la idèntica histèria comunicativa. Com diria aquell bolero popularitzat per La Lupe, Puro teatro / falsedad bien ensayada /estudiado simulacro. Tot contradint el gran filòsof portuguès Jose Mourinho, Teatro del malo.

Sé que el més escaient seria citar el gran retòric Ciceró i pronuciar allò de “Lorena, fins quan abusaràs de la nostra paciència?”.  Tanmateix, difícilment arriba el missatge quan l’apocal·lipsi comunicatiu és patrocinat per les principals cadenes televisives d’un establishment que va tot a una, al més pur estil de Corea del Nord. Tanmateix, escoltant fragmentàriament aquell simulacre de moció de censura -en realitat, una mena de Reality Show en què es fa pornografia emocional- no podia deixar de pensar en allò que diuen “la nova política”, i que en el fons és allò ja assajat als Estats Units des de l’època en què els Republicans assetjaven Clinton i es van valdre dels mitjans de comunicació reaccionaris com la Fox per inventar-se notícies i passar la major part del temps tirant merda sobre el sistema polític.

Sí, ja sabem que l’Steve Bannon ha muntat una mena de xiringuito polític per vendre les males arts que degraden la política institucional. I que, de la mateixa manera que el neoliberalisme va construir una visió distorsionada de la realitat, a casa nostra també s’ha fet un gran esforç per fer de la mentida i l’odi el millor antídot contra la capacitat de resoldre problemes de manera civilitzada, és a dir, mitjançant la política amb majúscula, i no pas l’amenaça, la violència o la repressió. En el cas nord-americà, la creixent desigualtat i el reforçament de les classes socials es va ocultar deliberadament per reconvertir-lo en una qüestió de “l’abús de les minories racials de les polítiques del benestar”, o a atacar la discriminació positiva tot atiant l’odi entre comunitats. Dividint i enganyant la societat, posant uns grups ètnics en contra dels altres, els partidaris dels impostos baixos i l’enriquiment sense límits dels de dalt, van fer de l’odi la principal benzina que alimentava el motor del capitalisme neoliberal. A Catalunya, vosaltres heu importat el mètode. Per dissimular el creixent reaccionarisme de la societat espanyola, heu fet servir l’espantall de Catalunya. Per camuflar el gran robatori de les elits als drets socials de la majoria, heu tapat la boca amb la rojigualda. Ciutadans ha tingut com a missió, escampar l’odi.

Ciutadans va ser un partit conformat per les elits espanyoles (o catalanes col·laboracionistes i anticatalanes) per menysprear un país i les seves expressions. I va ampliar capital a partir de generar un odi global i esdevenir el detonador del neoliberalisme de les elits. Un partit neoliberal i reaccionari que té com a missió acabar amb l’heterogeneïtat i vitalitat d’una societat democràtica que resisteix contra un règim borbònic reaccionari i terminal. I per això fan servir un odi destilat d’alta graduació. L’odi que feu servir és com la coca de gran puresa, i heu convertit en addictes bona part d’una societat espanyola idiotitzada a còpia dels vostres missatges i els mitjans que us fan de mariatxis.

Lorena, Inés, Alberto,… fins quan haureu d’abusar de la nostra paciència? Si Déu és amor, vosaltres sou odi, més que el dimoni, sembleu obra de Lord Voldemort, i Lorena, ahir vas actuar com a Dolores Umbridge, com diria la Lupe “fingiendo tu dolor barato…”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!