Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

29 de setembre de 2019
0 comentaris

La història no explicada de les classes socials als Estats Units

Nancy IsenbergWhite Trash. The 400-Year Untold History of Class in AmericaPenguin Books, New York, 2017, 462 pp. 

Els resultats electorals de les darreres presidencials americanes, amb Donald Trump com a inesperat guanyador, ha permès recuperar una categoria tabú, white trashque vindria a definir aquell grup social, d’origen anglosaxó, pobre, amb carències culturalstendència al racisme i al capteniment reaccionari. Dècades de correcció política havien enterrat una qüestió que, tanmateix, forma part del paisatge sociològic. 

En un país marcat per desigualtats abismals, sobta les dificultats d’articular un discurs de classe. A això contribueixen els mites sobre una nació fonamentada en la llibertat i les facilitats per a la mobilitat social, hàbilment articulada des del poder. Tanmateix amb aquest extens assaig de la historiadora Nancy Isemberg, mites i creences cauen sense pietat. En realitat, els fundadors de les colònies nord-americanes trasplantaven el rígid sistema aristocràtic anglès, que implicava que una part substancial dels primers pobladors eren sotmesos a sistemes de servitud que podrien recordar l’esclavitud romana per deutes. Aquest classisme profund va degenerar en una reproducció de desigualtats que condemnava, des del principi, a una part substancial a la misèria i la marginació -i sovint al treball obligatori-. La importació d’esclaus africans, amb l’economia de plantació, una barreja entre l’esclavitud tradicional i el sistema d’explotació industrial, va acabar de desestabilitzar el sistema, i va introduir una tòxica “racialització” de les classes socials, que sobreviu en l’actualitat i que impossibilita disposar d’un relat comú que permeti plantejar un projecte igualador en una de les societats més desiguals del món. 

Isemberg fa un repàs sense pietat dels diversos discursos emesos des del poder per atiar el ressentiment entre grups socials i dedicats a justificar un sistema, pràcticament de castes, de degradació profunda, fonamentat més en la misèria intel·lectual -els sistemes educatius segregadors semblen fets a propòsit- que material, on el consum apareix com a consolador davant la fragilitat existencial. L’assaig, que va tenir força popularitat als USA, sacseja els fonaments del discurs igualitarista que es revela fals. Valdria la pena una traducció per les interessants reflexions que ens permeten interpretar el present. Al cap i a la fi, per això serveix la història. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!