Refugiats: una història de l’exili de 1939

Josep Pimentel, Refugiats. Una història de l’exili de 1939. Pròleg de Dolors Marín. Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny. Badalona, 2019, 120 pp.

De vegades oblidem que la història és una eina per dialogar amb nosaltres mateixos com a societat. Els grans traumes històrics com a experiències compartides forgen la nostra identitat, és per això que els nostres enemics tracten de fer servir l’oblit i l’amnèsia com a armes polítiques.

En la configuració de la història oficial, la guerra civil i les seves conseqüències humanes i polítiques ha estat tractada de la pitjor manera possible: entre l’omissió, la tergiversació, i potser el pitjor de tot: el negacionisme dels crims contra la humanitat en què es fonamenta l’actual règim, l’herència directa d’una dictadura que mai no hagué de passar comptes pels seus actes.

És per això que qüestions fonamentals com la memòria històrica sovint han estat tractades com a activitat sospitoses, condemnades a certa clandestinitat pública, bandejades dels debats públics, i convenientment silenciades. És així com, a Espanya, parlar de drets humans ha passat a ésser considerada una activitat sospitosa i connotada políticament, quan es tractaria d’una qüestió transversal pròpia del consens social.

En els darrers anys s’ha parlat i investigat sobre la qüestió del mig milió de refugiats de la guerra civil, especialment la dels primers mesos de 1939. Especialistes com Ronald Fraser ja van tractar-ho, durant la dècada de 1970 mitjançant una emblemàtica obra d’història Oral. Diverses obres literàries i de memòria com les de Federica Montseny, Montserrat Roig o Teresa Pàmies n’havien escrit obres fonamentals sobre la qüestió. A partir de principis de segle, els historiadors havien tractat de començar a investigar de manera més sistemàtica el que, sens dubte, va resultar una de les catàstrofes humanitàries més dures de la contemporaneïtat, i molt inidicadores de les que es van esdevenir durant la segona guerra mundial.

L’historiador Josep Pimentel, del Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny contribueix a aquesta història poc coneguda i de gran força narrativa a partir d’una recopilació de testimonis, escrits i orals, de la brutalitat de la retirada, els camps de concentració francesos, l’evolució posterior (que inclou la desena de milers d’espanyols que van ser deportats als lager alemanys) i els centenars de milers de drames individuals que van implicar l’exili més brutal de la història d’Espanya i la de Catalunya.

El llibre té un gran interès, i bona part de les seves planes haurien de servir com a textos escolars, a fi de transmetre les noves generacions la naturalesa del franquisme i del feixisme. També hauria de tenir finalitats pedagògiques a l’hora d’enfrontar-se als casos contemporanis dels milions de refugiats actuals. Al cap i a la fi, la història ha de tenir, com a camp de coneixement, certa motivació ètica. Ningú no hauria d’opinar sobre els refugiats d’avui sense entendre què va passar a les nostres famílies fa vuitanta anys

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *