Discurs Àcrata

Ferran Aisa, Discurso Ácrata. Anarquismo y sindicalismo, teoría y acción. Calumnia Edicions,  Serra de Tramuntana (Mallorca), 2018, 283 pp.

Crec que alguna vegada he pensat en Ferran Aisa (Barcelona, 1948) com a un estajanovista de les lletres i les idees llibertàries. La seva producció en el camp de la literatura, l’assaig i l’assagisme és incommensurable, així com també ho és la seva anàlisi profunda sobre el món de la cultura anarquista. Calumnia Edicions, projecte editorial de gran ambició i voluntarisme, es dedica a publicar uns estudis de joventut, redactats a finals dels setanta, quan Aisa participa de la reconstrucció de la CNT i de la premsa anarcosindcalista en els primers anys de la Transició.

En aquell context, en què el vell anarquisme de l’exili i la clandestinitat es troba amb grups de joves insubmissos tant a la dictadura com respecte al conformisme estès per l’esquerra autoritària, Ferran Aisa, amb el seu instint de divulgador, es dedica a redactar alguns textos que permetin els joves anarquistes comprendre en què consisteixen les idees bàsiques del discurs àcrata així com les seves tradicions culturals.

En una era en què la misèria cultural franquista i la contaminació del marxisme reinventat durant la dècada dels anys seixanta, cal destacar el mèrit de l’escriptor barceloní, especialment pel que fa a la seva capacitat de combinar els clàssics de les idees anarquistes així com la seva capacitat de síntesi. Malgrat que alguns dels textos ja tenen més de quaranta anys, es llegeixen molt bé, especialment entre aquelles persones poc avesades al coneixement del món anarquista, i mantenen certa vigència, també en una època caracteritzada per la confusió ideològica. Els temps de crisis ideològiques sovint requereixen tornar a les arrels, a rellegir els clàssics. Doncs aquesta, en bona mesura és una de les funcions d’aquest breu volum.

Precisament Ferran Aisa representa clarament, i aquestes reedicions de textos així ho testimonien, la imatge clàssica de l’intel·lectual llibertari. Algú que, vinculat a l’evolució de les diverses lluites de la ciutat i del país, ha guiat a bona part de les generacions vinculades a les esquerres no autoritàries, i ha sabut llegir amb lucidesa les transformacions socials. L’escriptor barceloní, malgrat els diversos premis assolits al llarg de la seva trajectòria, mereixeria, sens dubte, un major reconeixement per part d’un país al qual ens ha anat deixant aportacions culturals insustituïbles.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *