Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

17 de novembre de 2018
0 comentaris

La insistència llibertària

La insistència. Anarquismo, cultura, autogestión (Volapuk, 2018)

Alguna cosa està passant en el món de les idees. Els naufragis ideològics presents ens obliguen a mirar enrere per –des de les arrels– plantejar-se un futur més habitable. L’orgia reaccionària actual ens obliga a renovar un pensament que, a còpia de llibertat i valors il·lustrats, cercava una existència caracteritzada per la dignitat humana. Cal respondre a preguntes que la majoria de persones es formulen des de fa segles. I als Països Catalans, àmbit geogràfic caracteritzat per la tradició llibertària, necessàriament ha de beure de les fonts per plantejar un horitzó diferent. En certa mesura, aquests són els plantejaments que porten a Xavi López García, filòsof, professor de la UAB i col·laborador de la Cooperativa Integral Catalana, a redactar una ambiciosa reflexió que combina història, assaig i manifest, i que es resumeix en el títol: la insistència de les classes populars a la recerca d’un present millor.

Tot barrejant història dels moviments socials i antropologia, l’autor divideix el volum en quatre parts diferenciades que componen una obra extensa, ben estructurada, de plantejaments agosarats i que no dissimula elevats graus de complexitat

Tot barrejant història dels moviments socials i antropologia, l’autor divideix el volum en quatre parts diferenciades. La primera, que mira vers el passat, indaga en els orígens d’una cultura popular antiautoritària caracteritzada per l’experimentació de vida en comú i autonomia de les classes populars. La segona, aborda la transcendent qüestió de la Revolució llibertària del 1936, la més genuïna, segons la compartida anàlisi de Noam Chomski i les raons que porten al fracàs, d’acord amb les valoracions d’autors com Chris Ealham o Pere López Sánchez, acompanyada de l’esfondrament de la cultura popular de la postguerra espanyola i el bandejament llibertari que comporta la guerra freda. La tercera està dedicada a oferir mecanismes intel·lectuals que permetin establir una anàlisi d’un món actual, caracteritzat per la inoculació del virus neoliberal i l’individualisme creixent, que dificulta l’establiment d’una cultura col·lectiva capaç d’armar els necessaris projectes alternatius. Finalment, la darrera part, més propositiva, se centra en les possibles vies per recuperar “la insistència”, és a dir, la creació d’una cultura autogestionària coherent amb la llarga tradició dels moviments populars del nostre país.

Ens trobem amb una obra extensa, ben estructurada, de plantejaments agosarats i que no dissimula elevats graus de complexitat. Des d’una perspectiva intel·lectualment madura no defuig les necessàries dosis de realisme sobre la complicada gestió del present en espais on la lluita per una societat més justa va contra-corrent, i en què s’incardinen lluites i moviments no sempre coherents ni fàcils de mantenir en el temps i l’espai. A banda de les qüestions més purament ideològiques, estableix reflexions suggerents sobre el moviment okupa i cooperatiu. Malgrat cert pessimisme intel·lectual, incita a rebel·lar-se de manera conscient i documentada. Tot i les aparences, La insistència és un tractat que persegueix l’agitació social i filosòfica, sobretot en el terreny de la consciència individual, molt en la línia dels clàssics de Tolstoi o Bakunin, una aportació molt rellevant en el camp del pensament i l’acció.

 

Nota: Ressenya publicada a La Directa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!