L’endemà del “ja sóc aquí”

En el projecte de divulgar l’extensa documentació que Josep Tarradellas va llegar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, ara Edicions Dau i la Diputació de Barcelona publiquen el tercer volum relacionat amb l’actuació política de qui esdevingué el 125è president de la Generalitat i que la va mantenir viva en els difícils anys de l’exili, fins a retornar-la a Catalunya. En aquesta ocasió, acompanyat d’una interessant edició crítica i d’un estudi introductori d’Enric Pujol, s’aborda la poc coneguda història de la Generalitat restablerta, entre octubre de 1977 i març de 1980, quan s’enceta la legislatura de Jordi Pujol.

No és cap secret afirmar que l’exhaustivitat i el rigor amb què Tarradellas es va prendre, més que un càrrec, la missió històrica d’enllaçar la Generalitat republicana amb la vigent, ens ha aportat un dels fons documentals més extraordinaris de què disposem per conèixer i comprendre el passat recent i una institució que compta amb més de sis segles de trajectòria. El centenar de planes redactades per Enric Pujol, professor de la Universitat Autònoma i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, aborden un període, malgrat que pròxim, poc i mal conegut, de manera que es pot considerar un estudi pioner sobre els darrers anys de la dècada de 1970 a Catalunya i les difícils relacions amb l’estat.

Tant l’estudi com l’extensa documentació annexa, recollida i ordenada per Montserrat Catalán i Jordi Barra, ens informen sobre la intensa activitat cívica i de representació del president de l’exili, i una de les figures més complexes i transcendentals de la història contemporània del nostre país. I ens dibuixen un panorama molt detallat sobre la precària situació de la institució en els convulsos moments dels primers anys de la Transició. Precisament el llibre, així com l’apèndix documental, ens permeten bastir una composició més detallada d’una Transició que encara és motiu de debat i controvèrsia. Sens dubte, la personalitat carismàtica de Tarradellas el porta a dur la iniciativa política i a amagar, sota la seva capacitat de treball i lideratge, una fragilitat i migradesa de la façana institucional, constantment en entredit pel personal polític estatal. Tanmateix, Tarradellas, que exhibeix una important capacitat de seducció sobre bona part dels protagonistes d’aquest procés històric, viu encara un moment en què, malgrat les dificultats inherents, és capaç de fer bons aquells versos coetanis de Miquel Martí i Pol de “tot està per fer i tot és posssible”. Al cap i la fi, malgrat les limitacions d’ordre polític, la Generalitat encara no va haver d’experimentar el “Café para Todos” constitucional, ni el cop d’estat de 1981 que faria involucionar tot el sistema, fins a fer la professió de president de la Generalitat l’ocupació més perillosa del món.

En certa mesura, aquest treball, que ens permet fer aflorar documentació nova, pública i privada, hauria de servir per fer les necessàries revisions sobre el passat recent a què és obligada cada generació, i més veient des de la perspectiva les dificultats que viu qualsevol institució democràtica catalana sota el poder de la monarquia espanyola. Així, podem adonar-nos de la necessitat de Tarradellas de reafirmar la dimensió institucional i protocolària, de la seva extensa xarxa de relacions amb tots els espectres polítics, del manteniment del contacte amb els seus antics companys de l’època republicana (em va resultar interessant descobrir les cartes creuades entre el President i l’exministre anarcosindicalista Joan Garcia Oliver), i la seva obsessió per evitar irritar el poder madrileny. Probablement, a partir del seu pragmatisme, no podia ser d’altra manera, tenint en compte la violència política quotidiana que envoltava el període i la presència desbocada de la ultradreta al carrer i a les institucions.

Tot plegat, el volum és un llibre de gran utilitat, amb una selecció de documents rellevants i una lectura intel·ligent per part de Pujol, que ens fa un retaule interessant sobre les personalitats polítiques que participen en aquest primer govern d’unitat plural, a còpia de consens, i conscient de la transcendència històrica de la seva missió, encara que també el primer govern del bloc occidental a incloure comunistes en un gabinet durant una etapa calenta de la guerra freda. En altres paraules, el llibre és de consulta imprescindible per a qualsevol que es vulgui documentar sobre l’època i conté detalls més que significatius per, més que reconstruir el passat, comprendre la seva dimensió profunda en una era més plena de contradiccions que de certeses.

 

Coberta del llibre

 

Títol: Josep Tarradellas, president de la Generalitat restablerta (1977-1980). Els documents de l’Arxiu Tarradellas

Compilador i pròleg: Enric Pujol

Edició: Dau, Barcelona, 2018

Pàgines: 554

 

Nota: Ressenya publicada a la revista Descriu
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *