Figures republicanes: Abdon Terrades

Abdon Terrades (Figueres el 1812-Medina Sidonia 1856) és considerat com a principal pioner del republicanisme català modern, elegit alcalde de Figueres en diverses ocasions i destacat francmaçó i carbonari, impulsor d’un discurs social i democràtic radical. A la vegada, també és conegut per ser un dels primers escriptors compromesos, autor de la cançó La Campana, himne dels republicans catalans del segle XIX i un dels primers polítics i intel·lectuals contemporanis a recuperar el català com a llengua literària i d’ús polític.

La seva condició de líder dels primers nuclis republicans sorgits a partir de 1840 el converteix en una de les primeres figures polítiques de la nostra història i referent d’una de les tendències ideològiques (el republicanisme) que més rellevància han tingut en la història de Catalunya. La seva actuació política estigué caracteritzada per una radicalitat democràtica i insurgent, especialment entre les dècades de 1830 i 1850. Això es tradueix en què Terrades era partidari de la insurrecció revolucionària contra la monarquia absoluta que implicava un estat d’excepció permanent i en què l’estat hispànic actuava quotidianament amb violència, repressió i arbitrarietat. De la mateixa manera que arreu d’Europa, Terrades confiava en què una revolució popular posaria fi a la dictadura d’una minoria governant.

Terrades es forma com a intern a un liceu de Perpinyà, a la Catalunya Nord, on pot mantenir contacte amb els diversos corrents revolucionaris francesos, i on sovint es refugiarà de les persecucions polítiques de les quals serà objecte. A partir dels 14 anys forma part de la Milícia Nacional, una mena d’exèrcit popular que servia molt especialment per fer front als carlins en el context de la primera guerra carlina (1833-1840). De fet, el seu pare serà assassinat pels carlins el 1835.

El 1832, dins de la Milícia Nacional, coneixerà Ramon Xauradó, amb qui coincidirà a maçoneria. Tots dos formaran part del grup carbonari (una societat secreta d’abast europeu en defensa dels principis de la llibertat i la igualtat) Los vengadores de Alibaud. Xauradó serà conegut per ser el redactor del primer projecte de Constitució de caràcter republicà a Espanya. Dins d’aquests nuclis conspiradors i revolucionaris, també coincidiran amb Joan Munts, principal dirigent obrer de l’època amb qui col·laborarà en la creació de l’Associació Mútua de Treballadors (1838) i La Sociedad Patriótica y Constitucional (1840). Tot plegat tindrà el seu mèrit si considerem que qualsevol associació obrera en aquests moments estava prohibida i durament reprimida.

Tanmateix, un dels fets pels quals Terrades destacà fou per esdevenir el primer alcalde republicà de tot l’Imperi Espanyol. En el context de la regència d’Espartero i en un dels rars moments del segle XIX en què s’admetia el sufragi universal masculí, el 1842 Abdon Terrades fou triat alcalde de Figueres per votació popular. No obstant això, i davant el perillós precedent, les autoritats militars van acabar destituint-lo, fins a cinc vegades, per negar-se a jurar el càrrec al general Espartero, qui aleshores exercia la regència de la reina Isabel II. Similar desenllaç es produí el 1854-1855 quan, malgrat la legitimitat de les urnes, la monarquia borbònica destituïa tantes vegades com fos necessari qualsevol persona mitjançant un resultat electoral que no fos del seu grat.

La seva vida de revolucionari es desenvolupa a cavall entre Barcelona, l’Empordà i el sud de França. Participa en el moviment de “Juntes”, que reclamen la creació d’una nova constitució que assegurés els ideals democràtics, igualitaristes i republicans defensats. De fet, el 1843 és nomenat president de la Junta Revolucionària de l’Empordà, mentre manté estrets contactes amb els revolucionaris francesos com Étienne Cabet, que persegueixen l’objectiu d’organitzar una societat lliure, sense classes socials, ni principi d’autoritat, de propietat, ni opressió de cap mena i regides assembleàriament. I per fer-ho, proven d’establir colònies ideals als Estats Units. Terrades hi col·labora, conjuntament amb el seu amic Narcís Monturiol i aconseguiran que alguns catalans hi participin en aquestes expedicions icarianes a Amèrica.

A partir de les seves estances a la capital catalana, i de la seva participació i impuls de publicacions com El Republicano(1842) o El Porvenir (1843) anirà articulant un discurs i projecte polític que forjarà el republicanisme federal. Aquest ideari podria resumir-se com a la pràctica d’una democràcia radical, fonamentada en l’autonomia de cada comunitat local, regida per principis econòmics col·lectivistes, a partir d’una igualtat social profunda, llibertats individuals i col·lectives, i amb capacitat de federar-se o desfederar-se lliurement amb altres col·lectivitats. En certa mesura, la seva cançó La Campana, himne revolucionari oficiós dels republicans federals de l’època, pot considerar-se com un programa polític, on defineix clarament els objectius democràtics i socials dels revolucionaris catalans en general i empordanesos en particular.

A la seva segona etapa d’alcalde, pot exercir el càrrec al llarg de deu mesos. En la seva acció municipal actua d’acord amb els principis que havia defensat al llarg de la seva vida. Estableix una estricta separació entre poder civil i religiós. Enceta una política prou innovadora de serveis socials per afavorir els més necessitats. Inicia diverses obres públiques amb l’objectiu de donar feina als desocupats. La seva resistència a finançar l’església serà l’excusa que trobarà la Diputació per destituir, aquest cop definitivament, l’alcalde, el qual serà confinat al poble andalús de Medina Sidonia, on morirà poc després (1856)

 

Terrades, escriptor

Abdon Terrades fou també un intel·lectual destacat de la seva època. El 1835, amb només 23 anys publica la seva novel·la La Esplanada, obra on denuncia la repressió despietada del Comte d’Espanya durant l’època de la Dècada Ominosa (1823-1833) de restauració de la monarquia absoluta sota el regnat del Borbó Ferran VII. Escrita encara en castellà és un exemple de literatura de denúncia en el context del romanticisme literari europeu. Tres anys després, el 1838 publica, aquest cop en català, la peça teatral satírica Lo Rei Micomicó que és una de les primeres mostres de teatre compromès en la línia del que cent anys després farà el dramaturg alemany Bertold Brecht. Aquesta obra també esdevé una de les primeres mostres de la Renaixença de la literatura catalana. Finalment, el 1842 escriurà la lletra de l’himne La Campana, que és el seu text més conegut.

 

Nota: Article publicat a la Revista Mirall
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *