Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

18 d'abril de 2018
0 comentaris

Els 15 punts (ecologistes) de la República Catalana

Jordi Navarro. República i Ecologia. Avançant cap a un país i un món més ecològic, just i respectuós amb l’entorn. Curbet Edicions. Girona, 2018, 287 pp.

Jordi Navarro és un activista prestigiós, un dels ecologistes gironins de llarga trajectòria en les lluites per la defensa del territori, amb una breu i brillant etapa com a regidor de la CUP a l’Ajuntament de Girona. Des del seu retorn a la vida privada, ens ofereix un interessant assaig sobre l’ecologisme, tant des de la perspectiva històrica, com de balanç present, com de possibilitats futures.

Navarro, geògraf de formació, per tant amb instint d’endreça, i pròxim al pensament del brillant Joan Martínez Alier ens ofereix un volum amb molts vessants: el de l’alta divulgació sobre la història i l’orografia del moviment; el de l’anàlisi de la situació paradoxal de l’ecologisme –entre l’estratègia d’integració en el model neoliberal i l’esmena a la totalitat al capitalisme del decreixement-; i, finalment, el de la incardinació en el model de República en construcció.

El que fa particularment interessant d’aquesta “opera prima” és l’accent en un ecologisme, que a diferència del sectarisme paralitzador en què sovint han incorregut els diversos moviments que, si bé poden obtenir victòries tàctiques, acaben patint derrotes estratègiques, el dibuixa com a espai comú. Les polítiques ecologistes, públiques i privades, col·lectives i individuals, segons Navarro, han de combinar l’ambició global amb el realisme local. I han de formar part d’una mirada matisada, actuant amb una visió general, que impliqui un canvi de mentalitat general, encara que també amb objectius que permetin avançar ordenadament en la direcció, no d’una societat més verda, sinó en una societat més justa i igualitària.

I és aquí on apareixen les referències al confederalisme democràtic, que si bé l’experiència de Rojava i els kurds han posat en el mapa, en realitat prové de les propostes ecollibertàries de Murray Bookchin, i per extensió de la tradició anarquista que fan de Catalunya un terreny adobat per avançar en aquesta línia. Perquè, certament, la part més interessant del llibre són els 15 punts que l’autor proposa per a construir una República catalana ecològica, i que té un punt de revolucionari en tant que possibilista. Al cap i a la fi, per què volem la independència, sinó per fer un país millor, que necessàriament ha de ser més ecològic?

 

Nota: Ressenya publicada a La Directa.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!