Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

11 d'octubre de 2016
0 comentaris

Optimisme de la voluntat, optimisme de la intel·ligència

Lluc Salellas, No t’espanti aquest vent. Reflexions per a una esquerra del segle XXI, Angle Editorial, Barcelona, 2016, 166 pp.

Si els addictes al pensament polític acabem abusant de Gramsci és perquè ens atrau la independència de l’intel·lectual respecte a l’activista, la capacitat d’anàlisi profunda, fins i tot enfront la justícia de les causes defensades. Gramsci es declarava a sí mateix com a un pessimista de la intel·ligència alhora que com a un optimisme de la voluntat. La primera premissa tenia a veure amb situacions objectives descoratjadores; la segona, a l’obligació de no defallir. A diferència del teòric marxista heterodox italià, el gironí d’arrels empordaneses Lluc Salellas podria exercir el paper de lideratge generacional d’un gruix de catalans d’excel·lent formació, una voluntat de maratonians, i certa perspectiva històrica per capgirar el país del passat i fer-ne un de nou.

Precisament una de les darreres campanyes de la CUP, on Salellas exerceix un paper en aparença discret, i en el fons transcendent, es deia “Capgirem”. Com a regidor de la seva ciutat, el Capgirem Girona encara podia funcionar més poèticament, en el sentit que calia sacsejar la situació per trencar amb els aspectes més galdosos i rancis del passat. Amb No t’espanti aquest vent, aquest periodista i politòleg de trenta-pocs pretén (encara que no vulgui) capgirar les esquerres. Unes esquerres que en les circumstàncies actuals viuen en un moment revolucionari, i que en certa mesura, ja sigui per voluntat, ja sigui per obligació, són en procés de reinvenció. Tasques delicades com aquestes (que requereixen mans i fredor d’artificier) són aptes per algú com Salellas, probablement destinat a exercir d’ideòleg generacional, amb capacitat de superar els dogmatismes i rigideses que s’arrosseguen des del tendent al sectarisme univers esquerranós, com de recuperar bona part del fonament llibertari i liberal d’aquells sectors que reivindiquen una societat més justa. L’autor, prova de conjugar aquests vectors poc controlables que arrosseguen sovint les classes populars al pessimisme de la voluntat i de la intel·ligència. I després de llegir el seu llibre, podríem dir que se’n surt de l’esforç dignament.

Resultat d'imatges de no t'espanti aquest vent

Com tot, i com veurem, trobarem aspectes discutibles, fruit potser del seu optimisme militant, o de la necessitat de no traspassar determinades fronteres de la correcció política. Tanmateix, les virtuts formals permeten que el llibre assoleixi els seus objectius reflexius i divulgatius. Salellas escriu molt bé, té ofici periodístic, és prou llegit, i se li nota, fet que com a lector, s’agraeix. El resultat, una mena d’ABC de la nova esquerra de les primeres dècades del segle actual, un programa vàlid com a fonament sobre el qual assistirem a una discussió profunda, i probablement abraonada, al llarg dels propers anys. Trobarem un compendi de qüestions sobre les quals es pot trobar més o menys d’acord, i que tanmateix, hauran de fixar necessàriament agenda política.

Dividit en cinc àmbits (Moviments, estructures, malles, llindars i fertilitats) el llibre aborda aspectes incorporats a les noves esquerres que requereixen una tolerància activa i reivindicativa (el feminisme, LGTBI, immigració, conivència) identifica necessitats (renacionalitzacions i control i col·lectiu dels serveis públics, l’estat del benestar i de part de l’economia), analitza críticament els fonaments de la vida econòmica (empreses, turisme, agricultura, consumisme) qüestiona la relació dels Països Catalans respecte al món (la degradació de la construcció europea, la immigració, la defensa) i tracta d’administrar la vida quotidiana (la religió, l’oci, les drogues, els mitjans o l’ecologia). Necessàriament, el tractament no és exhaustiu (limitat per 166 planes) i alguns temes són tractats de manera més reeixida que altres. Tanmateix, cal tenir clar que hi ha una clara voluntat divulgativa, i fins a cert punt, agitativa del debat. I en aquest sentit, Salellas compleix amb escreix les expectatives.

Virtuts? En primer lloc, l’autor. Un personatge jove, representant d’una generació amb gran embranzida, i en el seu cas particular, sense renunciar a la tradició. Poca broma, els nascuts, com ell, a la dècada dels vuitanta al teixit de ciutats mitjanes de la Catalunya no metropolitana semblen destinats a construir el nou país i el nou imaginari. I per a això cal sensibilitat i empatia, característiques que l’habiliten per exercir el paper d’intel·lectual nacional. Per a això, cal capacitat diagnòstica i propositiva, de síntesi i d’anàlisi, de treball i paciència, de lideratge i adaptació. Salellas presenta la seva candidatura a ideòleg, i aquest llibre és un primer tast del que hauria de venir. Si hem de capgirar les esquerres, cal començar per fer inventari i establir les bases del debat.

Defectes? En constato. El llibre no ofereix una via per als hipotètics seguidors d’un Donald Trump català, que efectivament, com en el cas dels nord-americans, són classes populars. A Catalunya també tenim centenars de milers de persones que podríem identificar com els personatges que apareixen a les cançons de Bruce Springsteen. Malauradament, els Manel o els Amics de les Arts obvien aquesta Catalunya que a molts incomoden. I no, no em refereixo als jubilats de què parlava Pérez Andújar al seu pregó. L’escriptor de Vilademat (on Salellas té arrels familiars) Damià Bardera s’acosta amb la seva literatura amb un punt de surrealisme amb aquest grup a qui no fa gaire gràcia aquest discurs esquerranosament ortodox i que sovint veu en el multiculturalisme una amenaça, i en el relativisme cultural, un esnobisme imperdonable.

Un segon defecte, també deutor de certa correcció política, és certa renúncia d’aquesta nova esquerra a intentar construir un relat comú amb intencions de generar una pretensió d’universalitat. Les crítiques a l’eurocentrisme és un error, perquè sense autoestima col·lectiva no hi pot haver capacitat constructiva. Els mateixos llibertaris catalans de fa un segle tenien clar que hi havia valors superiors, i no dubtaven a exigir responsabilitats cíviques, morals, i fins i tot demogràfiques, a tots aquells que es trobaven a baix. Per construir una realitat més justa, cal lluitar per trobar mínims denominadors comuns, i renúncies a determinats ròssecs de la tradició.  I recordem, que no es pot construir una nova esquerra sense uns fonaments compartits, que als Països Catalans tenen accent àcrata. Salellas és jove, intel·ligent, agosarat, sobradament preparat, i probablement un dels més capacitats per fer quadrar aquest cercle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!