L’exposició del Born i la catarsi pendent

Tinc certa capacitat d’autoengany, de manera que vull pensar que la idea de fer una exposició sobre memòria històrica on posar estàtues franquistes davant del Born entra dins del regne de les bones intencions… I també, de la ignorància sobre el paper que té la memòria històrica en la seva relació amb les oportunitats presents. En altres paraules, posar Franco davant del Born és una provocació, i és normal que alguns hi vegin segones i terceres intencions en un context en què l’estat fa servir tot el que té (o pot comprar) per aturar la principal amenaça des de 1939.

Com ja han explicat alguns altres autoritats en el tema, si hi ha alguna lògica d’exposar monuments franquistes és en espais emblemàtics com Capitania General, Via Laietana o Montjuïc. Ara bé, sí opino que Catalunya té una assignatura pendent amb el franquisme: la catarsi.

Penso que els catalans hem de procedir a la destrucció de monuments que recorden al pitjor dels totalitarismes viscuts des de l’altre gran genocida, Felip Vè (al qual s’hi van sumar alguns descendents seus). Penso que la societat catalana disposa d’una gran oportunitat de fer una destrucció pública dels que van resultar ser uns records ignominiosos. Potser és lleig perquè hi té cert component de violència. Tanmateix, com el dol requereix d’un funeral, no ens vam acomiadar del franquisme com cal. Tirar a terra a Franco, destruir-lo en efígie, desfer el bronze de l’estàtua i dedicar-lo a coses més útils, per molt que sigui de Marés l’estàtua és una feina que fa uns quants anys que tenim pendent.

M’estalvio de reflexionar sobre el sentit de la provocació. És cert que el Born, enterrat durant segles per escamotejar un passat incòmode, continua incomodant a certa esquerra massa obedient als seus líders espanyols. Això és una pena, especialment per ells, que no saben la felicitat que implica haver trencat amb els vells lligams. Sense independència, no hi ha ruptura. I precisament la independència és la ruptura definitiva amb el franquisme, al qual encara alguns hi són lligats,… Amb molt de gust.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.