La Secta dels Pardals

Com a seriòfil, reconec que m’agrada Joc de Trons. Un col·lectiu de personatges que apareix és la Secta dels Pardals, un grup religiós que denuncia amb encert la corrupció moral i les desigualtats en el sí de la imaginària recreació medieval inspirada en l’obra de George R. R. Martin. La secta, emparada en certa espiritualitat i una obra social encomiable, es guanya adeptes entre persones de tots els estrats socials. En un gir argumental de la cinquena temporada, acaben ocupant el poder i, al seu torn, acaben segrestant la societat i imposen una fèrria dictadura moral. Aleshores, tots aquells que semblaven tan espirituals es revelen com un col·lectiu en què la intransigència es disfressa de coherència, i l’elevat sentit moral, en una caricatura.

Pensava en aquesta trama secundària de la sèrie d’HBO mentre contemplava l’evolució interna de la CUP. La majoria dels cupaires amb qui he tractat són, gent intel·ligent, honesta, molta capacitat de treball i amb un punt d’idealisme encomiable, a més de bons gestors i administradors. Tanmateix, ja a dins hi persistien grups sectaris com Arran, Endavant i altres, amb coneguts noms de grans famílies del país que es posen la samarreta revolucionària i viuen el seu esperit soixante-huitard, han segrestat l’organització, el seu pensament i la seva acció (i han acabat expulsant el talent i les figures de referència i esperit independent). A partir d’una hipermilitància, un parell de milers d’activistes han okupat els 337.000 vots d’aquells que som crítics amb el capitalisme i que preteníem escorar cap als valors de l’esquerra un independentisme majoritari. Com la secta dels Pardals, aquest nucli ha pres els espais claus de l’organització, ha desanimat i espantat els simpatitzants raonables, i ha imposat la seva dictadura en què la intransigència duu la disfressa de la coherència, i ha fet de l’interessant experiència política protagonitzada, una caricatura.

Les conseqüències són previsibles. La legítima crítica del capitalisme queda desacreditada, i retorna a certa orfendat política a centenars de milers de catalans. Com a reacció, probablement molta d’aquesta gent serveixi per reforçar el vessant més conservador a milions de catalans que no crec que hagin canviat d’opinió sobre la urgència de la independència. Això es tradueix en el fet que la República resultant tindrà una aparença més conservadora. Difícilment la CUP podrà sobreviure a unes noves eleccions. La gent, que com jo és imperfecta, contradictòria, plena de matisos, es cansa ràpid de tanta coherència i fanatisme estèril. No faré d’espoiler, perquè encara no he exhaurit la sisena temporada de Joc de Trons, tanmateix, no auguro un bon final per a la Secta dels Pardals

Nota: Columna publicada a Celobert
Afegeix un comentari

Respon a Àlex Fenoll Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *