Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

13 de gener de 2016
0 comentaris

En aquesta gran època… les paraules són punys

Aquest estiu, el meu col·lega Jordi Martí Font em va demanar l’honor de poder prologar el seu darrer llibre En aquesta gran època… les paraules són punys, una gran reflexió sobre la privatització del llenguatge en aquests anys d’opressions invisibilitzades. Certament, penso que és un gran treball que incita i invoca, i que val la pena tenir entre les mans en tant que aparell subversiu.

Tot just fa unes setmanes, ha estat publicat per una editorial de culte, Edicions del 1979, amb un catàleg que comença a inspirar enveja en el competitiu món del llibre d’assaig.

Reprodueixo aquí un fragment del meu pròleg, que es reprodueix a la contraportada, i que en bona mesura (crec) que capta l’essència les intencions de l’historiador llibertari i professor de català.

“L’obra a què s’enfronten els lectors és una reflexió imprescindible al voltant de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del pensament, és a dir, els mots, als quals se’ls subverteix del seu significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el sentiment generalitzat enfront de la injustícia política.

En aquest sentit, la dimensió intel·lectual i acadèmica de l’autor, prou familiaritzat amb els grans debats d’idees del moment, consisteix a abordar dues parts clarament diferenciades. Una primera, el segon capítol del llibre, on s’exhibeix una panoràmica filosòfica al voltant de la dialèctica entre paraula i pensament, on el Jordi Martí i Font filòleg i professor de català exhibeix els seus coneixements més científics. I una segona part, el tercer capítol del llibre, amb un caràcter més heterogeni, en combinació d’estils i registres, on no li reca barrejar poesia, prosa, teatre i cançó: on combina formalitat i informalitat: on construeix, sota l’aparença de caos, una enciclopèdia de mots apropiats i privatitzats pels diversos poders que frisen per bastir mordasses invisibles, alhora que efectives”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!