Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

11 de desembre de 2015
1 comentari

Els professors francesos, amenaçats per Estat Islàmic

No se n’ha parlat gaire aquests dies, tanmateix el col·lectiu docent, està amenaçat. No parlo d’especulacions filosòfiques, sinó d’amenaces reals i tangibles, a càrrec d’Estat Islàmic, que com ja hem vist, ni estan per bromes, ni tenen massa sentit de l’humor. En un comunicat oficial, l’ISIS amenaçava de mort el professorat francès a causa de l’”abjecta” laïcitat, pels valors pagans transmesos a l’escola republicana, per l’”aberrant” coeducació,… en fi, per tot allò que ens resta d’una il·lustració que va passar de llarg per bona part del món i per uns quants milions de consciències de criatures malcriades i fanàtiques.

És molt fort. Bona part dels meus col·legues de l’altra banda dels Pirineus comencen a sentir certa por que algun eixelebrat entri a l’aula amb un Khalasnikov. Bé, de fet això ja va passar quan Mohammed Merah va entrar amb un fusell d’assalt a una escola jueva de Toulouse per matar tres alumnes.  Això vol dir que els meus col·legues com la Natalie, en Jean Luc, o fins i tot el meu bon amic, Joan Daniel Bezsonoff, escriptor rossellonès amb passaport francès, professor del Liceu Picasso de Perpinyà, són, de cop  i volta, objectius militars. I ho són pel delicte de transmetre coneixements i valors republicans, aquests valors que ens parlen de la trilogia virtuosa de la liberté, égalité, fraternité.

Evidentment, aquesta amenaça implica que al sud dels Pirineus tampoc estem gens segurs. Al cap i a la fi, els gihadistes no tenen massa clars els conceptes geogràfics, i els docents d’aquí també estem compromesos amb els valors de la laïcitat. També tractem de compartir la idea que la vida només val la pena d’ésser viscuda si hi ha llibertat, si hi ha igualtat, i com a resultat, fraternitat. Que nens i nenes han de compartir taula perquè són equivalents en drets i deures, projectes i aspiracions. Que les creences religioses s’han de quedar endreçades a casa, perquè l’escola ha d’ésser un espai neutre i confortable, fonamentat en el millor de l’herència col·lectiva, recollit negre sobre blanc a la Declaració dels Drets Humans. Que qualsevol alumne és, per sobre de tot, una persona lliure i subjecte de drets, no pas objecte submís de creences, pensaments premoderns i supersticions vàries. Que si hi ha res d’abjecte en el món és l’homofòbia, l’esclavitud, la intransigència, l’odi contra les dones, el supremacisme de classe, sexe, religió, color de la pell i altres alteracions del comportament.

Efectivament, també els docents d’aquest país estem amenaçats. Amenaçats per talibans de garatge i pels del mercat, que també conspiren contra aquests valors republicans. No és la primera ni la darrera vegada. Les forces obscures tenen una mania obessiva contra els profes. Els franquistes van tenir una especial predilecció per afusellar i exiliar mestres. Sendero Luminoso, la primera cosa que feia en entrar en un poble, era carregar-se els professors. La màfia del narcotràfic d’estat a Mèxic fa desaparèixer estudiants de magisteri, els talibans afganesos disparen contra les alumnes que pretenen anar a l’escola, els neoliberals privatitzen els sistemes educatius per posar-los als servei de l’empresa i busquen maneres d’excloure els professors que no es pleguen a les seves exigències…

Penso que, en aquestes circumstàncies, els docents estem massa callats, i la societat, encara més. Hi ha certa por a emprenyar a segons quin pinxo que té prou diners i poder per tacar fins i tot els nostres símbols blaugranes. Penso que som massa ingenus si menystenim aquesta amenaça, que no només ens afecta a nosaltres. Sabem que són perversos, encara que no imbècils. Són conscients que l’escola representa encara l’estreta línia vermella que separa la civilització republicana de les barbàries diverses de qui persegueix l’esclavitud amb diversos pretextos, també els religiosos.

  1. Vols la meva mort, Xavier! No donis el nom del meu liceu…Em vindran a pelar…Això rellançarà la venda dels meus llibres, però em serà difícil escriure’n d’altres…
    J Daniel Bezsonoff Montalat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!