Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Dissabte al matí, mentre mig em despertava, rebia un whatsapp on s’informava de la intenció del Ministerio de Educación d’establir uns estudis de Formació Professional Bàsica de “Tauromaquia i Activitats Auxiliars Ramaderes”. La meva primera reacció, com no podia ser d’altra manera va ser riure. La broma tenia la seva gràcia, acompanyada de memes i altres guarniments. El problema va ser quan mirava altres notícies que anaven en la mateixa direcció, i l’estocada final, l’enllaç al Boletín Oficial del Estado en què es regulaven els esmentats estudis. Ni així m’ho podia creure. Pensava que això ja era una jugada al més pur estil Orson Welles i la manera d’entabanar mig Estats Units amb una invasió marciana a “La Guerra dels Mons”.
Si va resultar difícil creure una cosa com aquesta, imagineu explicar això als altres sense que se t’escapi el riure. I la cosa encara es complica més quan veiem que l’avantprojecte de decret contempla matèries com “Lidia y liturgia taurina”, “Las suertes del Toreo I i II amb àrees d’estudi com “aplicabilidad del axioma en la suerte fundamental de la verónica” o “la pureza como base del toreo de muleta”. Ho sento, em costa contenir-me… alguns tuitares al llarg del dia proposaven altres assignatures complementàries com “fer foc amb dues pedres” o “distribució i il·luminació de la caverna”, ocurrències que tenien la seva gràcia per contrarestar una retòrica que podria haver pronunciat el mateix Groucho Marx
Seriosament, penso que una part important d’espanyols té un problema amb alguns axiomes de la seva identitat. Tracto de ser respectuós amb les tradicions, tanmateix tota tradició, com ens explicava Eric Hobsbawn, és inventada. I reinventada, i reelaborada, com ha de ser. Tota tradició ancorada en el passat acaba esdevenint una rèmora o una caricatura, i sovint ambdues coses alhora. I ara per ara, la crueltat amb els animals, la tortura com a ritual diu molt poc en favor de la nostra civilització. Això, i no pas altres coses, és la que ha fet a una majoria social distanciar-nos d’unes pràctiques moralment discutibles, malgrat la literatura que alguns hagin posat.
I aquí entro en l’anècdota personal. Quan fa alguns anys el Parlament de Catalunya va decidir prohibir l’espectacle dels toros, la BBC em va entrevistar. Una mica desprevingut, em va preguntar perquè el nostre país s’havia posicionat en contra de la “Festa Nacional”. Improvisant, i des de la reivindicació de la professió docent, vaig contestar que no busquessin explicacions polítiques, simplement la crueltat amb els animals, l’exhibició del patiment dels braus resultava molt poc educativa. Esdevenien coses que no voldríem veure mai en una escola o institut.
És per això que encara al·lucino quan una part d’espanyols reivindiquen portar la tortura als centres escolars. I ensinistrar alguns alumnes que difícilment trauran la secundària a maltractar ritualment aquests animals magnífics. Resulta aberrant fer servir diners i instituts públics per ensenyar a matar. I que encara hi hagi gent a qui agradi mirar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per desgràcia de les llibertats d’aquest país, quan els francesos van haver d’abandonar el govern d’España (fruit d’allò que alguns anomenen “Guerra de la Independencia” o “del Francès”), les universitats i escoles que gràcies a Pepe Botella i els seus ministres havien fundat, es van convertir en “Escuelas de toreo”; això ho va explicar molt bé fa un munt d’anys a la TV pública espanyola en Sebastián Reich.
Atentament, i bon dissabte