Salveu els convergents

Contràriament al que pensen molts elements abrandants de l’esquerra, la independència no és possible sense transversalitat. Parlem de transversalitat política, encara que també social, ideològica, cultural, antropològica, existencial…

No és cap secret el neguit que suscita la tebior del moderantisme català en aquests moments transcendents de cruïlla històrica en el qual ens juguem el futur. Convergència, que l’entenc com una amalgama complexa de sensibilitats diferents, ha estat empesa vers els rengles del sobiranisme per les circumstàncies, com bé han confessat molts dels seus protagonistes. Unes circumstàncies dures que comporten sortir de l’armari independentista. Una vegada ja has exhibit la teva condició, la cosa ja té difícil retorn. Ara el que cal és certificar-ho per la via dels fets.

Entre el món sobiranista, com s’ha vist en les darreres eleccions, hi ha molta histèria acumulada. Això és un fet que també passa en el món de les esquerres. Una histèria també atiada per la sensació de desconfiança mútua entre les diferents opcions polítiques. Aquest és un símptoma clar que experimenten les societats amb una baixa autoestima, forjada a còpia de frustracions i maltractes continuats.

La pressió interna i externa (també per part d’uns poders fàctics que mostren la seva insatisfacció per la deriva de CiU) el que demostra és que les coses estan canviant. I la constatació d’un altre fet irremeiable. Catalunya només serà independent si hi és tothom. Això vol dir, no només el màxim nombre de partits, sinó d’ideologies, projectes polítics, classes i grups socials. En aquest sentit, sense CDC no hi pot haver independència. Per tant, més enllà de les simpaties o antipaties que puguin inspirar-nos determinats fets o plantejaments, més val tenir una certa cura d’un partit que, ens agradi o no, ha exercit un gran protagonisme en la història recent del nostre país. No seríem on som sense la transformació interna que ha empès a tants a les rengles de l’independentisme. Per tant, pressió, la justa.

Ara en els propers dies, les forces obscures de l’imperi (amb un Duran Lleida a qui caldria disfressar de Darth Vader), tracten de fer gestos desesperats per evitar allò inevitable. Més enllà de les crítiques que tots faríem al partit creat per Pujol (i molts d’altres), convindria seduir-los vers posicionaments econòmics menys liberals i més socialdemòcrates. Al cap i a la fi, el que cal no és tant la DUI (un pas absolutament necessari), sinó l’esborrany d’un disseny de país prou atractiu (o si més no acceptable) per al 80% de catalans.

Afegeix un comentari

Respon a Josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.