No ens deixeu sols

Aquesta setmana és la més dura que hem viscut a escoles i instituts. En aquests darrers dies, mestres, professors, pares, alumnes hem parlat entre nosaltres. Els docents estan especialment tocats. Diria que aquest ha estat un cop moral que podria interpretar-se com la gota que fa vessar el got. Han estat anys de retallades, sempre asimètriques, començant pels més febles, per qui menys capacitat té de queixar-se, per als alumnes amb més dificultats i les famílies més desesperades, contra els professionals més precaris. Unes retallades, no oblidem, amb cinisme retòric i humiliació pràctica, amb voluntat d’infringir dolor, i la finalitat de robar als més pobres per lliurar-lo a l’exèrcit de Rodrigos Ratos que s’han fornit dels recursos aliens, dels qui han eliminat beques menjador per alimentar Bankies . I això ha estat sovint compensat per un sobreesforç del professorat, bàsicament pel seu compromís i responsabilitat social.

L’assassinat de l’Abel ho canvia tot. En els darrers anys ens havíem sentit molt sols. Molts dels qui darrerament ens fan la pilota, ens feien crítiques molt injustes. Ens feien avergonyir si ens queixàvem. Quan comencem a passar aquests primers dies de dol, detecto ràbia, si més no, les xarxes en van plenes. I les cares de la gent, si és veritat que són el reflex de l’ànima, ho diuen tot. D’acord. Ha estat una desgràcia amb un punt tràgic que entra en el punt de la inevitabilitat. Tanmateix arriba en un moment de gran sensibilitat, quan tracten d’entabanar l’electorat amb no sé quina recuperació, i quan comencem a no creure en res, en altres termes, a perdre la fe.

Aquest és un punt extraordinàriament delicat. Si les coses no comencen a canviar des de ja, allò que estructura el futur, es pot esfondrar, o esclatar, o ambdues coses. M’agradaria fer algunes preguntes incòmodes. Després d’aquesta desgràcia, continuaran substituint els docents al cap de quinze dies? Continuaran gastant una pasta perquè puguin ésser triats a dit? Continuaran posant a 33 adolescents en una classe petita? Continuaran reduint l’atenció als alumnes amb uns problemes creixents? Els docents estan enfonsats avui. I emprenyats. El futur com a país és a les urnes, encara que sobretot és a les escoles i instituts. Sisplau, no ens deixeu sols en les batalles que s’albiren.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *