Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Pel meu entorn pròxim, no és cap secret que freqüento espais polítics a l’esquerra. I, encara que m’agrada parlar, tendeixo a escoltar, que és la millor manera de poder analitzar. Les esquerres, per definició, solen ser plurals i contradictòries. I, a partir de l’aspiració a la superioritat moral, sol ser massa habitual incórrer en paradoxes. Tanmateix, solen ser les entitats polítiques de tradició marxistes les que sovint exhibeixen grans incoherències entre els principis que afirmen defensar. En la nostra història tenim massa exemples d’aquests capteniments. L’antic PSUC estalinià de la guerra civil, conspirà amb els nacionalistes d’ERC i la Generalitat per posar fi a la revolució social llibertària, i aconseguí portar el govern republicà a la Barcelona del 1938 fins acabar amb l’autonomia catalana. L’actitud repressiva del Conseller Saura, en l’ús de la policia autonòmica durant el Tripartit, resulten una lliçó pràctica de l’escassa fiabilitat d’algunes forces polítiques i ideologies.
En els darrers dies, he estat en alguns espais de debat –especialment sindicals- on hi ha gent que, sense proclamar-ho als quatre vents, tenen una certa connexió tant amb ICV com amb el PSC. I es nota clarament com han rebut consignes d’intentar boicotar la votació del 9-N, sovint entre el contrast brutal amb el defensat una setmana enrere, i entre l’estupor general dels seus companys. Amb alguns arguments improvisats (encara que curiosament coincidents), repeteixen el mateix que diu Joan Herrera. Que se senten decebuts, que el 9-N no serà com ells volien, que és una pantomima, que no comptin amb ells,… en resum, que s’aborti l’operació intendència. Ah!, i tot plegat, al més pur estil estalinià: amb altes dosis de cinisme i contradiccions (que la gent no vol, que el president Mas té la culpa de tot, que hem d’esperar a les Calendes Gregues que els espanyols de bé facin una revolució socialista,…)
Jo em compto entre els decebuts. M’hagués agradat que el nostre govern hagués obeït a la societat, i no pas a una dotzena d’àrbitres al servei de Florentino. Tanmateix, tampoc sóc ingenu, i el capteniment de cadascuna de les forces polítiques era previsible. Això no implica que haguem de desistir. Ans al contrari, el president ens passa la pilota a la ciutadania mobilitzada per tal que intentem marcar el gol decisiu, i és per això que no podem fallar.
No cal ser un Premi Nobel per saber què allò que ha passat. El gran defecte de les esquerres d’origen marxista (inclosa la socialdemocràcia) és el respecte a la jerarquia i l’obediència a la superioritat. Han rebut ordres (de les cúpules madrilenyes, per descomptat), i les compleixen. Inclòs el senyor Herrera, que parla d’honestedat, quan és deshonest amb la societat que representa (inclòs servidor de vostès) i amb bona part dels seus votants. Aquesta tendència a complir ordres és el que veig en el món sindical, en què diversos documents favorables a la independència (i assumits per bases i afiliació) han estat avortats per les seves cúpules.
Altres podrien parlar de la por que té ICV per la possibilitat que Podemos els pugui fer en el panorama polític. Entenc que les enquestes els causin inquietud, especialment a partir del moment en què la indefinició resulta suïcida. Ara bé, el partit de Pablo Iglesias és una marca sense (de moment) massa contingut. I té un llarg recorregut (i àmplies possibilitats) a bona part del territori espanyol. Tanmateix, el pensament alternatiu, crític amb el capitalisme, i laboratori d’una nova manera de fer política, ja existeix: es diu CUP i està acaparant bona part del vot fidel a la tradició comunista i ecologista. Bàsicament perquè, no només té atractiu ideològic, sinó per les seves pràctiques municipals, i pel comportament exemplar que està tenint en el moment més transcendent de la història política catalana recent. ICV, com el PSUC, sempre ha estat un partit de quadres, que busca la participació política de la classe treballadora… per tal que els pengi cartells, i els faci quedar bé a les fotos. Tanmateix, el senyir Herrera ha de decidir, com han de decidir els 135 diputats del Parlament, si acaten les ordres de la superioritat (de la casta madrilenya) o si acaten les ordres dels seus superiors (és a dir, we, the People of Catalonia)
Joan Herrera, t’has equivocat. No passa res, com a bon país catòlic que tenim, el teu pecat té solució i perdó. Tanmateix, et cal penitència i un acte de contricció. I aquest no és altre que fer-te voluntari per al 9-N. Els comunistes de cor que tota la vida van lluitar per un món millor i estan farts d’ésser traïts pels seus dirigents, t’ho agrairian.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Herrera es del tipo que diu no me agrada el sexe, i despres es fa palles en solitari.
Ara falta saber quin tipus de sexe…
No confonguis les esquerres marxistes amb les esquerres estalinistes i/o maoistes
No hi vull afegir res més, només dir que hi estic completament d’acord.
Fantàstica anàlisi! Ara bé, ‘com a bon país catòlic que tenim’ espero que no faci referència a Catalunya. És un insult de mal gust…
En Quico Sallès ha comentat, avui, a twitter que Ernest Urtasun, eurodiputat d’IC-V no va ni acostar-se a saludar a Forcadell, Casals i Vila d’Abadal en la seva visita a Brusel.lles. Un senyal significatiu.
ICV en particular sempre ha sigut igual. És un partit tòxic.
Alguns sectors d’esquerres tenen el problema de sobrerreaccionar, de ser molt emocionals, i per tant de tindre moments explosius i moltes vegades irracionals.
En el cas d’ICV és tot el contrari. Tenen un pla demagògeg molt ben calculat, sempre anant de l’únic defensor del poble quan no aporten ni volen aportar. Tampoc volen arribar a cap banda, només a una oposició estètica que els hi permeti xuclar mantenint la seva estructura clientelar.
És la pitjor “casta”, paraula molt de moda aquests dies.
Mai he entès als seus votants. En conec uns quants i semblen abduits, més de l’habitual seguidisme.
Jo, d´IC-V no me´n fio, ja fa temps. Treballant a l´administració vaig veure des de primera fila com feien seguidisme del PSC més penós que recordo. No els queien els anell per trair els seus postulats de classe… ni de gènere. Llavors, ja vaig fer la creu i vaig deixar de votar-los per sempre més.
Més tard, i gràcies a la feinada honesta, valenta i magnífica d´en Raül Romeva, vaig arribar a la conclusió que, entre ells, també hi ha gent molt valuosa. Però no n´hi ha prou. Deu ser això que dius, que els agrada “obeir” i els capitostos acaben fent el que volen.
Doncs, allà ells.
Personalment, m´hauria estranyat que l´Herrera no hagués acabat “trobant” l´excusa per despenjar-se de la consulta. Ara ja ha fet veure que estava pel 9N però que és en Mas qui, amb la seva perfídia, el fa tirar enrere. Per mi, pot anar a tirar un carro. I espero que els seus votants també obrin els ulls. Aquest home no és de fiar.
Totalment d’acord amb el que dius, Xavier… però això de “des-ho-ne-des-te-dat” t’ha sortit una mica més llarg del compte!
També estic especulant sobre les causes del contingut i del to sobtadament tan intransigent, agressiu i, al meu entendre, desproporcionat del senyor Herrera en reacció al N9N.
Vostè proposa la lleialtat jeràrquica a la nomenklatura com a causa, i la por d’ICV d’haver de compartir un electorat limitat amb els moviments d’esquerres més recents. Curiós: els que fa uns anys es consideraven l’avantguarda de l’esquerra ara s’aferren a les estructures monolítiques per protegir-se dels nous moviments que ataquen els seus espais electorals. És molt possible que l’efecte de la rebel·lió dels animals i altres contradiccions internes de la “revolució permanent” els passi factura… Però no creu que, a banda d’aquestes raons “estructurals” i de llarg termini, també hi ha motius purament partidistes, relacionats amb la conjuntura política actual? Des de l’inici de la crisi a tot Europa ha caigut un govern rere l’altre. Tots aquells que estaven al poder quan tot això va esclatar l’han perdut, amb l’excepció del govern de CiU. L’esquerra catalana i, des de la descomposició del PSC, sobretot ICV, anhelava d’abandonar el banc de l’oposició amb l’ajuda de la crisi. A hores d’ara no ho ha aconseguit, i en culpa el procés de transició nacional. Interpreten aquest procés com a branca, a la qual el President actual s’aferra mentre la tempesta perdura (tot discrepant sobre si el procés en el seu conjunt no ha estat una invenció del mateix President precisament per aconseguir mantenir-se al poder). Veig aquí la gran contradicció i el dilema que afecta l’esquerra catalana en general i ICV en concret: els propis principis diuen “votar sí o sí”, però al mateix temps volen tallar la branca… El senyor Herrera no suporta com el procés contínuament desvia l’atenció de la crisi i, d’aquesta manera, aigualeix les seves possibilitats de desbancar el President actual del tron. Com que sóc independentista, el seu comportament em fa fàstic; com que sóc d’esquerres, li admeto que l’”efecte branca” existeix. Ara bé: si la branca no l’ha feta créixer l’actual President, si és formada per una gran part, possiblement majoritària, de la societat catalana, el senyor Herrera està perdent temps i energies.
Magnífic!
Companys,
Admiro el poble català que ha entès la situació que ens fan viure des del gobierno i que actuarà coherentment amb el compromís comú, de la gran majoria, al menys.
Ara toca seguir junts però com diem, val més sols que mal acompanyats!
En el partit que presideix el sr. Herrera en aquests moments, crec que tenen un mal exemple, un nen malcriat que li agrada cridar l´atenció. Cara i veu de nen ja en té, ara també l´actitud.
Tot es respectable, clar i està en el seu dret de decidir segons la seva voluntat per a ell mateix.
Que els partits tinguin el “vot d´obediència”, sempre m´ha semblat un lligam, contrari a la democràcia encara que es consideri legal. Si el lider no fes calculs de partit, actuaria generosament i els seus seguidors lliurement, segons la consciència de cadascú.
Sr, Herrera, sigui adult de pensament, generós de cor i lluiti pels que el van precedir i van creure en unes idees que vostè deu respectar i honrar.
Un grapadet de vots que pugués esgarrapar anant per lliure i contra la necessitat del nostre pais no el duran a ser un heroi, ans un covard i deslleial.
Vostè decideix!
Em sembla molt encertada la teua anàlisi.
Des que vaig llegir “El eco de los pasos” la política que fan el PSOE/ PSC o ICV (ex PSUC) o fins i tot ERC em sembla més clara. Cal no refiar-se’n.
….., si, estic plenament d’acord amb tu (comentari), i em pregunto: ¿a on era el Sr Herrera i tants d’altres politics “il.luminats” quan en els anys 70 varem assumir a cara descoverta els enfrontaments físics contra “l’autoritat” totalitarista,. la meteixa que els partits depenents de “la corte del reino”, per molt que vulguin disimular exiveixen…., Sr. Herrera,…., sols penses en salvar el teu culet “potus-ciclista”,…..estigues tranquil, tindràs un lloc en l’executiva de Izquierda Unida Española,….fet i fet,….com en Navarro…..
ICV, donant lliçons de superioritat moral,no és novetat, des de la comoditat de no estar a la primera línia de govern. Van tenir l’oportunitat d’aportar al govern tripartit i la seva gestió va ser deficient i plena de contradiccions. ICV-EUIA mai s’ha sentit còmode en l’escenari que viu la Catalunya actual. Com a partit d’esquerres se senten amb l’obligació de recolzar la consulta si bé ells no es plantegen deixar l’estat espanyol. Només això justifica la pregunta doble on en cap cas s’han definit. Catalunya necessita posicionament clar, decidit i generós dels seus politics i amb un compromís amb el país. No és el moment de la demagògia sinó de sumar esforços i fer algunes renuncies per un fi superior.
És una anàlisi molt encertada; em recorda un episodi de la meva primeríssima joventut després d’una estada a Amsterdam on em va enxampar la invasió de Txecoslovàquia per les tropes soviètiques ; jo, que em sentia molt d’esquerres, la vaig considerar horrible i desastrosa; tornant via París vaig passar per casa d’uns militants importants del PCE-PSUC que m’havien recomanat i els vaig preguntar la seva opinió sobre aquests fets: van mostrar-se molt desassossegats i van acabar confessant que no en podien fer cap valoració perquè encara no havien rebut les instruccions de Moscou; recordo que en aquell instant vaig pensar. “jo mai no em faré d’aquest partit, perquè pensar pel meu compte forma part essencial del que considero llibertat de pensament”. Tants anys després, l’eterna cara de pomes agres i d’infelicitat que desprèn sempre l’Herrera em fa pensar en aquesta manca de llibertat íntima, al contrari del que desprèn en Romeva; per tant, vull dir que encara hi ha esperança per alguns membres d’aquesta nomenklatura de pa sucat amb oli en què s’ha petrificat l’antic psuc., esperança que no crec que arribi a atènyer el coordinador d’ICV.
Jo penso que aquesta setmana qui s’ha equivocat (o era una decisió presa fa temps) és el President Mas i CiU. No vulgueu fer veure el què no és. Sempre he sigut, i sóc, independentista; és per això que penso que l’Herrera i ICV són els que han sigut més valents. Sincerament, he trobat a faltar el suport d’ERC i CUP a la decisió absolutament coherent d’Herrera i ICV. Hauria estat bé desbancar al qui ha creat la ruptura de l’acord signat, així hagués quedat en evidència qui està realment per la labor de defensar el clam majoritari independentista i convocar unes eleccions on guanyarien les posicions clares al respecte que són, al meu entendre, en primer lloc les CUP i en segon lloc ERC. Qualsevol altre partit dificultaria la desitjada DUI.
Jo penso que aquesta setmana qui s’ha equivocat (o era una decisió presa fa temps) és el President Mas i CiU. No vulgueu fer veure el què no és. Sempre he sigut, i sóc, independentista; és per això que penso que l’Herrera i ICV són els que han sigut més valents. Sincerament, he trobat a faltar el suport d’ERC i CUP a la decisió absolutament coherent d’Herrera i ICV. Hauria estat bé desbancar al qui ha creat la ruptura de l’acord signat, així hagués quedat en evidència qui està realment per la labor de defensar el clam independentista i convocar unes eleccions on guanyarien les posicions clares al respecte que són, al meu entendre, en primer lloc les CUP i en segon lloc ERC. Qualsevol altre partit dificultaria la desitjada DUI.
L’has clavat.
L’has clavat
L’has clavat
Ja estem acostumats a les paraules buides d´aquests dirigents de suposades esquerres. Mai han inspirat confiança, excepte per a aquells que son una colla d´indefinits o botiflers. Les autèntiques esquerres es van acabar fa molts anys i especialment Iniciativa, que es mou entre els votants españolistes i quatre somniadors de vells temps.
A nivell personal, una persona que no sap somriure i que sempre vol ser transcendent, contundent i encertat…no te´n pots fiar. Fa pudor de posat estudiat per semblar exemplar. Exemplar per a passar de llarg.
No comparteixo la posició política de l’ Herrera. Crec que s’ha posat en un carreró sense sortida i haurà de tirar enrere per sortir-s’en. No crec que sigui un problema moral sinó polític. I em dol, llegint els comentaris, que hi ha més preocupació per jutjar -i condemnar- que analitzar les diferències. Jo també tinc reserves sobre les intencions i el compromís real de CDC. (per cert, el què diu l’ Espadaler, conseller de governació, és molt pitjor que el que diu l’ Herrera, però ningú li demana que sortir del govern). La contradicció que té CDC és molt gran i es mostra indecisa alhora de resoldre-la. Vol pactar un trencament amb l’ Estat espanyol, sense conflictivitat i trasbalsaments socials. CDC, com tothom, també té altres poders per sobre que li diuen el què ha de fer. I li diuen que no faci cap pas que posi en perill els seus privilegis econòmics.
Hi ha un sector social i polític que preferiria marginar o neutralitzar els que demanen la independència per canviar-ho tot. I s’en aprofiten de la posició insostenible de l’ Herrera per debilitar a les esquerres del si-si; ja que per ells, la neutralitat, vol dir deixar els privilegis econòmics tal com estan.
¿Quina és la força política que no té contradiccions en aquest procés cap a la independència? ¿En voleu una de més gran, com la presència d’ Unió en el Govern?
Companys d’ICV:
– En casa de l’Herrera, cuchara de palo y cachiporra.
Quin guinyol, nois !
Jo sóc ex-militant d’ICV de fa temps, en bona part per la seva posició en la qüestió nacional: els independentistes que hi ha, bastants, no poden fer política independentista. Però encara els votava, més que res per gent com Romeva, Bosch, etc. Després de sentir i llegir aquests dies en Herrera, també passo a ser ex-votant.
Felicitats per l’article.
Ben cert, mai sabrem del cert que defensen exactament aquest gent, es tracta d’equlibristes del no res, mai si o no, com diuen al “Polonia” ní. Sobre aquestes bases no veig cap possibilitat de fer cap unitat, per qué simplement no hi estan interessats.
Estic totalment d’acord amb el comentari.
El que em sobte, és qué coi hi fa el Junqueres anant darrera d’aquest indiviu…
La postura de “mossèn” Herrera (extensible a ICV-EUA) és totalment reprobable. Feia temps que volia baixar del carro i ara ha trobat la banal excusa banal per despenjar-se. Ara hi sóc i ara no hi sóc. Idefinició permanent, però premeditada. Només cal recordar quant els va costar de pujar al carro pel Dret a Decidir. Volien ser-hi però no ser-hi a la vegada. I ara, jugada estalinista per abortar el procés, amb mil i una excuses. Responsabilitats?; cap ni una, cosa que ja vam veure durant el Tripartit. Per això, ni es volen posar al lloc del nostre President. Oportunisme comunista, al fons. per erosionar i desgastar CIU i de retruc el sobiranisme. Em recorden els nens de l’escola que jugant trenquen un vidre, però ells (Herrrera & CIA) no hi eren, no en són responsables. La seva trajectòria política em reafirma en aquesta deshonestedad.
Magnific text. El mot clau és “boicot”. Efectivament, d’això es tracta. Ara bé, el que no sé i es veu que l’autor tampoc, és si Herrera vol boicotejar el procés per sectarisme, oportunisme o simple ximpleria, o si hi ha quelcom més fosc i greu. Permeteu-me el rodolí: Qui hi ha darrera l’Herrera?
Aquest article és pura difamació. Perquè no es pot acceptar a qui tot i pensar diferent ha estat recolzant el dret a decidir? ICV no és ni ha estat mai un partit independentista, prou de demanar-los quelcom que no volen fer. Els límits d’UCV estan clars desde fa molt de temps, el president ho està utilitzant pet tapar la gran desilusió que ha causat al poble amb les seves mentides i falses promeses. Evidentment els mitjans afins mostren ara a ICV com el gran traïdor quan normalment no eks deixen ni acabar les frases en les seves aparicions. És el joc de la política, CiU és l’únic que sap fer. Una pena, el poble català segueix tenint poca vista encara, seguim mirant nomes a la bandera, com els braus.