Espai de Dissidència

L’abatiment d’un avió MH17 a Ucraïna, aquesta mateixa setmana, suscita diversos interrogants i escasses certeses. Les circumstàncies de la mort de prop de tres-centes víctimes, en ple conflicte entre el govern de Kiev i els grups dissidents (reduir-los a la categoria de pro-russos em resulta excessivament simplificadora) de les regions orientals, ens remeten als temps de la guerra freda. Entenent que, potser, és molt probable que tot plegat sigui fruit d’un tràgic error, el problema és que la cosa fa una certa aparença de maniobra de serveis d’intel·ligència, de guerra bruta.

Des dels mitjans de comunicació, majoritàriament s’associa aquest atac amb els grups contraris a l’actual govern de Kiev i que controlen diversos districtes a l’est d’Ucraïna, i s’acusa a Moscou, i molt especialment al president Putin, de la plena responsabilitat. Tanmateix, des d’un criteri estrictament geopolític, una acció d’aquest estil és evident que perjudica tant als rebels de Doneskt, com al govern rus. Des d’aquest punt de vista, les acusacions del Kremlin, segons les quals l’abatiment seria responsabilitat de l’exèrcit ucraïnès tindrien una certa versemblança.

Difícilment tindrem una conclusió ràpida de les investigacions dutes a terme pels observadors internacionals. Tanmateix, és evident que resulta especialment sospitós que l’incident tingui lloc poques hores després del compromís dels BRICS, més una Argentina atacada pels fons voltors, de crear una mena de FMI alternatiu, en la forma d’un nou banc internacional que promourà el desenvolupament dels països emergents, al marge (si més no en aparença) de les dures condicions dels inversors internacionals inspirades en el neoliberalisme global.

A tot això, cal afegir que en els darrers anys Rússia ha obtingut un seguit de petites victòries diplomàtiques (Síria, Crimea) a més d’un acostament a la Xina, i que el canvi de govern a Ucraïna ha implicat una modificació radical del país d’Europa Oriental en la seva relació geoestratègica. De cop i volta, Kiev ha fet un acord amb la UE que, a la pràctica, posa la seva economia en mans dels inversors especialment alemanys, i militarment, a punt d’entrar dins l’OTAN. I aquest és un fet, no oblidem, que contravé els pactes amb el Kremlin al final de la guerra freda, quan es va acordar que els antics estats que havien format part de l’antiga Unió Soviètica mantindrien un paper neutral a l’estil finlandès. Cal afegir, a més, que dins Ucraïna existeix una confrontació de grups mafiosos (prorussos i prooccidentals) que tenen interessos econòmics contraposats. La victòria dels pro-Maidan, implica el desmantellament de la gran indústria pesada de l’est, fet que implica una teràpia de xoc contra les regions orientals.

Finalment, no està de més recordar que la població civil oriental té un desig real, no tant d’incorporar-se a Rússia com d’establir un estat separat (per llengua i religió) de Kiev.

No sé qui és responsable de l’abatiment de l’avió. Només vull convidar a la reflexió sobre els diferents interessos, no massa nets, de cadascun dels contendents.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!