Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

15 de març de 2014
0 comentaris

El símptoma crimeà

Ens recordava molt recentment l’escriptor Isaac Rosa que a les guerres, no és que la veritat sigui la primera víctima, sinó que abans de sonar el primer tret ja no queda ni un trist rastre. És el que veiem que succeeix amb el conflicte ucraïnès, en què la propaganda (no gaire sofisticada, per cert) ja ha més que contaminat l’escena del crim.
Certament, demà hi haurà el referèndum secessionista de Crimea. A banda del fet que les circumstàncies excepcionals ens porten a un escenari d’improvisació, i que aquesta península és una falla tectònica geoestratègica (i que la paraula referèndum suscita una certa al.lèrgia a la meseta), no deixa de tenir raó aquella dita del general De Gaulle que es queixava “que als francesos no se’ls pot convocar a cap plebiscit perquè solen contestar a una pregunta diferent a la que se’ls ha fet”. Perquè, certament, algunes de les imatges i de les informacions han exposats uns fets que són rellevants a l’hora d’entendre què s’està esdevenint.

És veritat que el nacionalisme rus no resulta precisament simpàtic. L’irredentisme i la religiositat de determinats personatges i llenguatges recorda la intransigència castellana, de manera que dubto que a molts dels propis russos crimeans els faci una gran il.lusió compartir estat amb una nació europea tan bipolar, que passa de l’eufòria a la depressió amb molta facilitat. Tanmateix, hi ha algunes dades interessants. Primera, la clara manipulació de les institucions europees (i Alemanya en particular) a l’hora de precipitar els fets (diguem-li cop d’estat, per estalviar-nos circuml.loquis). Segon, alguns dels esdeveniments, com la destrucció de símbols de l’extinta URSS (per a molts crimeans, les estàtues de Lenin representen un passat millor i el record de “la gran guerra patriòtica” (que és la manera com defineixen el patiment soviètic durant el 1941-1945) . Tercera, la clara diferència en l’evolució econòmica entre Ucraïna i Rússia. Els primers, amb el manteniment (i la perspectiva d’una doctrina neoliberal del xoc, que contrasta amb una certa (i tímida) política de reconstrucció institucional i alguna petita recuperació de polítiques de benestar. No hem de menystenir que, més enllà de la gestualitat política de Putin, la imatge de Rússia entre alguns estats pròxims és que el gran estat exsoviètic es recupera i avança, mentre que la Unió Europea, sembla que només ofereix patiment gratuít i misèria al seu propi sud.
El passat, especialment quan aquest es barreja amb la nostàlgia, sovint representa un còctel explosiu. I molts recorden allò que aquí, a l’oest, la propaganda va ocultar. Que al llarg de la dècada dels seixanta hi va haver unmoment en què la guerra freda sembla que es decantaria a favor dels soviètics. És per això, que, en certa mesura, molts crimeans no votaran només a favor de Rússia, sinó en contra del capitalisme real.
Poca broma. Si els catalans celebréssim un referèndum sobre el model econòmic, entre el que tenim ara, i un règim sense democràcia partidària, amb limitacions severes de llibertat, i un igualitarisme radical (encara que probablement amb un menor nivell de vida mitjà, és a dir, allò que ens podria ofertar el comunisme), probablement guanyaria la primera opció. Tanmateix, és molt probable que la segona obtingués… la cinquena?, la quarta?, la tercera part? Cal no oblidar això. I caldria que els qui avui prenen decisions ho tinguessin en compte. La història ens demostra la rapidesa i intensitat amb què s’encomanen els sentiments. Caldrà restar amatents al símptoma crimeà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!