Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

23 de febrer de 2014
3 comentaris

Ucraïna

Afirmen els mags que la millor manera de fer desaparèixer un objecte és sobreexposar-lo, confondre’l entre multitud d’estímuls visuals, intoxicar el públic amb distraccions diverses. En el món de l’estratègia política, de la guerra d’intel·ligència i propaganda, aquesta és la norma. De fet, en bona part dels conflictes dels darrers segles, la victòria s’ha fonamentat en la capacitat d’engany, dissimul, de manipulació informativa.

Ucraïna és un bon exemple d’aquesta mena de guerres d’intel·ligència. Aquest país d’Europa està mal situat. Com Polònia, Suïssa o Catalunya està envoltat de potències imperials que frisen per dominar-lo i explotar-lo. Que ha patit invasions, ocupacions i explotacions. I, a diferència dels contes de bons i dolents que tracten de vendre’ns bona part dels mitjans de comunicació –especialment aquells que es vanen d’independents, i curiosament depenen creixentment de fons voltors–, és un espai a colonitzar o dominar per Rússia o una Alemanya definitivament desacomplexada, i per tant, terriblement perillosa, com sabem els habitants de l’Europa mediterrània.

Afortunadament, trobem periodistes honestos com Rafael Poch que no es limiten a descriure la boira de guerra dels carrers de Kíiv, sinó una anàlisi substancial i profunda, que no convida precisament a l’optimisme. El periodista català fou corresponsal a Moscou quan fou testimoni del cop d’estat –avala pels serveis secrets occidentals­- en què el presidencialisme del dictador Ieltsin acabà amb tota vel·leïtat democràtica a la Duma, pel 1993. I, arran d’això, també veié com la fúria del capitalisme predador que privatitzà tot, amb conseqüències socials tan dramàtiques, només comparables a l’Operació Barbarrossa (caiguda dramàtica de l’esperança de vida, empobriment sobtat de la majoria social, enfonsament de l’ordre estatal i substitució per una cleptocràcia amb guerres internes entre oligarques,…)

L’oferta d’inclusió dins l’òrbita europea feta a Ucraïna, en certa mesura, pot ser comparable a una destrucció de l’ordre vigent amb característiques similars a l’enfonsament rus dels noranta. O, fins a cert punt, la caiguda en el caos d’un Iraq on el més semblant a un estat és el que sustenta Blackwater i altres companyies de mercenaris per l’estil: desmantellament de la indústria, privatització de tots els serveis públics, endeutament (forma contemporània de l’esclavitud col·lectiva) ajustos terrorífics de l’estil grec. Convertir les terres fèrtils de l’est en una mena de lebensraum postmodern en què l’economia ucraïnesa és colonitzada per Berrlín, i la seva població reduïda a untermensch disposats a treballar per salaris inferiors a grecs, portuguesos o espanyols, o com els polonesos explotats a les ciutats alemanyes. En fi, un panorama nomé explicable perquè els russos no ofereixen tampoc res millor i arrosseguen una història en què no accepten una relació lleial i igualitària a qui consideren els seus inferiors.

La presumpta revolució ucraïnesa és, per descomptat, un cop d’estat. Ben probablement orquestrada per Berlín i Brussel·les, i amb el suport de Washington. Com en tota novel·la d’espies, deu haver hagut una bona organització, amb espies que fan d’assessors a aquests grups d’ultradreta tan estranyament disciplinats, amb armes arribades de contraban, amb diners per corrompre funcionaris i comprar voluntats, i amb  un esplèndid esforç propagandístic.

No vull ser malinterpretat. Ianúkovitx encara que guanyà, més o menys, les eleccions de 2011, era una mena d’oligarca poc transparent,  un titella de Moscou. Probablement el govern i les institucions ucraïneses estaven corcades per dècades de corrupció. La ciutadania tenia tot el dret a estar descontenta. L’ordre policial no tenia legitimitat i mereixia ser enderrocat per una revolta popular. Tanmateix, el mateix podríem dir de Rajoy, o dels presidents imposats per la troika a grecs, italians o portuguesos. I tanmateix, quan el passat setembre, a Madrid es va proposar ocupar el congrés, no aparegué cap arma, cap espia formà els manifestants, ningú amb maletins de divises canvià la voluntat o comptà amb la complicitat de qui sap, que en canviar de bàndol, pot fer girar la truita. I no és que els madrilenys (o els catalans) no estiguem legitimats per enfonsar un ordre injust, o no ho sabem fer millor, o no siguem més agosarats que els ucraïnesos. Simplement que els dolents estrangers estan encantats amb els nostres dolents.

El pitjor de tot és que el conflicte ucraïnès fa mala cara. D’una banda, l’èxit de la Merkel pot enfonsar encara més una ciutadania ucraïnesa molt tocada. De l’altra, no m’imagino algú com Putin quiet. Més, perquè aquesta opció podria fer perillar la seva pròpia posició, i els seus oponents, que esperen amb deler els dòlars americans, somien amb fer de tsars.

  1. A mi ja em perdonarà, però pel que fa als meus interessos m’en fio meys dels governs espanyol (i català) que no pas del govern alemany. Sigui com sigui, els pressupostos “nostres” (els de les retalladades i del robatori social; res a veure amb l’austeritat) no els fa la Merkel. I sí, potser a fer memòria, ben cert que a Alemanya va creixer la serp del nacionalsocialisme. Però a la “nostra” Mediterrània, va créixer la serp del feixisme i del nacionalcatolicisme/sindicalisme. La situació geogràfica no ens diu res en quant a animalades i opressions (i corrupteles).

    Li dono la raó en que la situació de la gent el més segur que empirotjarà a Ucrainia.

    Atentament

  2. He parlat amb una ucraniesa que viu a Catalunya i m’ha dit que per sortir del país cal pagar 5000euros per un visat i fa 10 anys o més els seus pares amb els 2 salaris no podien pagar el menjar de tot el mes.

    El que s’ha de fer amb els serveis estatals és dar una acció de propietat a cada català o ucraniès i a partir d’aquí la gent ja s’organitzarà alguns la vendran altres s’agruparan. Això no és privatitzar és desestatalitzar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!