Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

5 de desembre de 2013
6 comentaris

Elits extractives

Nota: article publicat avui a El Punt-Avui

 Una nova expressió recorre les ciències socials. El terme “elits extractives”, que defineix aquells grups dirigents que defensen la seva supremacia al cim de la piràmide, i perjudiquen greument l’interès general, s’imposa en el llenguatge polític. Es tracta d’un concepte recent, cisellat per dos economistes, Daren Acemoglu i James Robinson, en el llibre Why Nations Fail? The Origin of Power, Prosperity and Poverty. L’obra ha sacsejat bona part del panorama intel·lectual occidental perquè, en el context de la crisi del deute, ofereix respostes als interrogants suscitats per la irracionalitat de la gestió política dels governs que segueixen disciplinadament el consens de Washington. I que enfonsa les societats capitalistes en el fang de la misèria. Es tracta d’un llibre redactat al més pur estil dels best-sellers amb pretensions acadèmiques, i tot i això esdevindrà una de les obres més influents d’aquesta dècada. La seva virtut: oferir una explicació simple, mitjançant els mecanismes intel·lectuals hegelians d’establir lleis històriques capaces d’oferir un relat convincent. Segons els autors, a la pregunta “per què els països fracassen?” s’ofereix la responsabilitat de les elits dirigents en l’evolució de cada societat. Per il·lustrar-ho, els autors remeten a nombrosos exemples del passat. Un detall: l’ús recurrent a les elits castellanes que parasiten l’imperi americà, basant-se en una salvatge conquesta i explotació. En contraposició, els processos de colonització de Nord-amèrica i Austràlia des de societats igualitàries capaces d’imposar gestions més o menys democràtiques (i que, tanmateix, es degraden en la mesura que grups minoritaris amb interessos egoistes acaparen institucions i mecanismes de decisió).

És un dels llibres que més circulen entre determinats cercles de Madrid i Barcelona. Enric Juliana el fa servir per explicar la ruptura entre el Barrio de Salamanca i la banda alta de la Diagonal; el xoc de trens entre qui ha considerat Espanya el seu propi cortijo, i els descendents del Vichy català que ja no es conformen amb les engrunes, o volen saltar del vaixell quan les vies catalanes omplen d’aigua el buc corcat del galió espanyol. O l’imminent col·lapse originat en la suïcida política de les oligarquies hispàniques. Més enllà de La Vanguardia i les seves apostes, el periodista Joaquim Vilarnau, del Col·lectiu Barnils, a l’anuari Media.Cat, ja ha abordat la persistència de les elits franquistes en els engranatges de poder espanyol; en els partits, l’estructura administrativa, i especialment, les constructores, les grans empreses, la banca, i els antics monopolis públics privatitzats. Aquest parasitisme d’unes elits que han pres decisions que, des de l’anàlisi més elemental caldria considerar errònies, no és altra cosa que tractar de mantenir privilegis en un moment de descomposició. Les arbitràries pujades de la llum, autopistes, gas, o la reforma laboral que aboca milions d’espanyols a la pobresa resulta una il·lustració d’aquesta praxi destructora. És com si l’Espanya profunda de les antigues nissagues de conquistadores esdevinguessin una estrella en fase terminal, que expandeix la seva llum mentre consumeix el poc hidrogen que resta fins a col·lapsar en un violent esclat de supernova.

La teoria d’acemoglu i robinson té els seus punts febles. Resulta massa determinista i menysté la capacitat d’autogestió popular. Tanmateix acaba resultant una tesi oportuna, perquè serveix d’explicació coherent al capteniment suïcida i reaccionari del govern espanyol. Una casta en descomposició en una Espanya que perd prestigi i presència internacional. I també, amb una certa dosi metafísica, el punt de ruptura, la voluntat de secessió, un independentisme que no es que vulgui trencar amb una Espanya imaginada, sinó amb l’Espanya real dels Botín, Utrera Molina, Aznar, Aguirre. D’una casta tancada, aïllada, irada i perillosa. Els nivells d’hidrogen de la seva nació ja han entrat en un volum crític. I més val ser lluny quan peti tot.

  1. Compte amb qui escombra cap a casa. Aquests senyors no poden tenir la desvergonya de parlar d’igualitarisme quan els anglosaxons van exercir la violència extrema en el repartiment colonial del món i després.

    Si els hispànics es van barrejar amb els indígenes, i avui les poblacions són majoritàriament mestisses, i després d’una primera fase molt violenta de 50 anys van començar a crear una societat essencialment mestissa, és perquè homes com el català Cristòfor Colom o religiosos catòlics com Bartolomé de las Casas tenien una cosmovisió universal, i moderna i veien en els indis humans com ells. A Panamà, per exemple, i a molts altres països si existeixen descendents d’indígenes és perquè els van protegir els religiosos catòlics de les Espanyes, quan a l’Amèrica del Nord i altres colònies els anglosaxons exterminaven la població local i importaven esclaus negres de l’Àfrica, de qui deien que no tenien ànima. Aquesta mentalitat de Herrenrase, pròpia del determinisme del calvinisme, és perillosíssima. 

     L’imperialisme castellà va barrar el pas als catalans impedint que participessin en la conquesta d’Amèrica després del descobriment, i la gestió fou en general lamentable, de manera que ja al Segle d’Or l’estat espanyol va tenir nombroses fallides, però mai van tractar als natius com els anglosaxons. Això dels sistemes més o menys democràtics és molt discutible. Vagi a Philadelphia, avui, al 2013, i el primer que li diran no podrà mirar als negres (55% de la població local) a la cara. El poden agredir per fer-ho, del ressentiment que encara hi ha inoculat després de segles d’opressió. La desigualtat és brutal, el mur és evident. La marginació racial ha portat que ciutats com Philly, Camden o Detroit siguin de les més perilloses del món. New Orleans va rebre una atenció “rapidíssima” del govern americà quan el Katrina. No diguem Johannesburg, la més xunga amb diferència. A USA han mort en els últims 50 anys més persones per crims amb armes de foc (1,5 milions) que per cap altre motiu, inclòs en guerres. Compari-ho amb Filipines, on la gent té un relatiu bon record de l’etapa hispànica, no per el nacionalisme castellà-espanyol, ni l’idioma, que pràcticament han perdut, sinó perquè no van ser exterminats i els va deixar la que el 80% dels filipins creuen és la religió vertadera: el catolicisme.

  2. Vagin a SudÀfrica i veuran el sistema igualitari i democràtic. O als Estats Units, on l’u per cent d’indis, els únics que no van ser exterminats, gaudeixen d’una vida joiosa en les reserves, dedicats al meravellós món dels casinos i a consumir coca-cola, que com no la poden metabolitzar bé per qüestions genètiques els converteix en obesos mòrbids (al voltant del 80%) de per vida.

     

  3. Les desigualtats econòmiques de Sud-àfrica, divuit anys després de l’apartheid

    Segons el cens del 2011 hi ha 52 milions d’habitants a Sud-àfrica, set milions més que no fa una dècada. D’aquests, un 79% són de raça negra. De mitjana, una llar de la minoria blanca ingressa cada any uns 365.000 rands (32.500 euros), una llar índia n’ingressa uns 251.000 (22.400 euros), i una família negra, 60.600 (5.400 euros).

  4. South Africa’s census: Racial divide continuing

    Continue reading the main story

    ent

    “It could be that HIV [infection] rates have levelled out and fertility has begun to recover,” said Statistics South Africa’s demographic analysis executive director, Diego Iturralde.

    The average annual income of a white household is about 365,000 rand ($42,000; £26,000), followed by Indians at 251,000 rand, people of mixed race at 251,500 rand and blacks at 60,600 rand, it showed.

    Other key findings include:

    Nearly 30% of the labour force is unemployed

    More than three million children (nearly 4%) are orphans

    More than nine million people live in homes while the number of shack-dwellers has risen since 2001 to nearly two million

    The number of homes with flush toilets has increased from 50% in 2001 to 57%

    The number of people who have completed higher education has increased to 11.8%, from 8.4% in 2001

    The number of homes with electricity has increased from 58.2% in 1996 to 84.7% in 2011

    Paraffin is the main energy source at 7.5% of all homes

    Mobile phone ownership has increased from less than 32% a decade ago to nearly 90%.

    Mr Zuma said the census showed that while “great strides” have been made since racial segregation ended in 1994, much still needed to be done to end inequality.

    “These figures tell us that at the bottom of the rung is the black majority who continue to be confronted by deep poverty, unemployment and inequality, despite the progress that we have made since 1994,” he said.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!