Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

15 d'octubre de 2013
0 comentaris

L’obra social de la PAH

Si tot va bé, demà tinc previst ser-hi a primera hora del matí al bloc de Salt col·lectivitzat per tractar d’impedir que la SAREB i els fons voltors expropiïn uns habitatges que, per llei moral (i si m’apureu, per l’art. 47 de la ignorada Constitució), corresponen a la ciutadania.
Hi seré per convicció, per sentit cívic, i per una terrible curiositat que ens porta als historiadors a buscar ser testimonis de momtents històrics. Certament, passi el que passi (i el més assenyat seria un ajornament) serà un d’aquests actes d’empoderament, de participar en aquests processos paral·lels en què una part de la societat intentem propiciar un punt d’inflexió en aquesta deriva de terror polític impulsat per les nostres elits extracties. Què desitjo? Un Stalingrad que comenci a fer recular l’enemic del 99%, aquests grups i grupúsculs que no veuen persones sinó clients, habitatges sinó actius, dignitat, sinó béns.
En certa mesura, la batalla (espero que simbòlica i incruenta) que podria iniciar-se demà implicarà el conflicte entre la llibertat i la propietat, entre la justícia i les lleis parcials i (permeteu-me la demagògia) entre el bé col·lectiu i el mal materialista. 

Certament, les elits extractives, siguin del barri de Salamanca o de la banda de muntanya de la Diagonal, es troben en un moment compromès. Per una vegada, la gent normal pot desafiar el seu poder, pot propiciar que la ciutadania recuperi una part del control. Hi ha la possibilitat, sens dubte, que el capitalisme faci servir a fons unes lleis fetes a mida per arrabassar allò que pertany a la col·lectivitat (això no és demagògia, la Sareb està feta amb la participació dels diners que el govern ens va robar, i a dreta llei moral és nostra). Tanmateix, en ple conflicte Catalunya-Espanya, s’arriscaran a que hi hagi “escenes desagradables?”.
Sigui com sigui. Sigui el resultat que sigui, demà hi haurà molta gent. Moltes càmeres, molt de suport explícit i tàcit per famílies a qui els bancs van arrabassar la seva vida. I no sé ben bé quin serà el desenllaç. Tot i això, penso i sostinc que potser demà, s’iniciarà un petit Stalingrad. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!