Potser no resulta elegant, ni politicament correcte defensar l’escarni public, ni justificar que en l’expressio d’ira ciutadana s’ultrapassin determinades linies vermelles. Tanmateix, s’ha intentat el dialeg, la conviccio, els mecanismes legals, la rao moral… i res. Quan veus com els bancs, amb la proteccio d’un partit politic i un govern cometen crims contra poblacio indefensa,… al final obliguen a gent honrada, amant de l’ordre i la pau, a contravenir les normes.
Al final, la insensibilitat (mes aviat crueltat i insolent menyspreu del PP) ha fet que els veritables defensors de la sobirania popular, la ciutadania organitzada en assemblea permanent, hagin de defensar els interessos comuns tot impulsant una ruptura deocratica. I aixo implica assenyalar amb el dit els traidors a la voluntat popular i a la minima decencia. Perque, efectivament, el PP, per molts 10,4 milions de vots obtinguts, es un partit il.legitim, fonamentat en l’acte de violencia del fra quisme, i en la direccio indissimulada dels grans beneficiaris del regim.
Certament, l’escrache no es bonic, ni bell. Tanmateix, el capteniment del govern i del partit que el sustenta es ignominios. Tambe ells son colpistes, car fan servir lleis d’excepcio (cap govern de la democracia ha fet servir tants decrets llei) per imposar els interessos dels poderosos. Cal fer fora aquesta dictadura postfranquista i inhabilitar una classe politica que nomes es dedica a atemptar contra els febles. Cal reconstruir la democracia des de l’accio directa. cal un jurat popular que castigui l’alta traicio del desmuntatge de l’estat del benestar i l’esclavatge respecte els especuladors. I aixo, agradi o no, es liderat, ara per ara, per la PAH
Llavors l’acció directe seria anar a qui t’ha venut la casa i dir-li que no li pagaràs el que vas acordar, que et quedes la casa pel morro.