Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

28 de novembre de 2012
0 comentaris

Telefónica

1996. Passo uns mesos a l’Argentina, en un programa universitari d’alumnes de doctorat. Truco, des de Trelew, a la família. La família em truca a mi. La mateixa companyia, Telefónica: de Trelew a Girona, les comunicacions costen tres vegades més que a l’inrevès, i això en un país amb un poder adquisitiu tres vegades inferior a la dels catalans.
Com pot ser, això? Molt fàcilment. Des del moment en què Menem, d’acord amb les pressions de l’FMI privatitza la telefonia, Argentina és repartida entre la Deutche Telecom (Nord) i Telefónica Espanyola (Sud). Què fa la companyia d’Alierta? Acomiada la majoria de treballadors de la companyia nacional, precaritza els que hi ha, ven tots els actius a l’exterior, col·loca el material de rebuig espanyol al país, i multiplica per diversos dígits unes tarifes prohibitives per als argentins. Els meus amics, del país austral, consideren uns conqueridors bruts, incompetents, predadors. Als aldarulls de 2001, les empreses espanyoles són les més odiades, la d’Alierta en particular.
2012. La companyia del company de classe d’Aznar, la mateixa que pagava un pastón a Urdangarín per ésser a recer de la justícia espanyola, impulsa la reforma laboral… 

Si hi ha un pensament elaborat de feixisme econòmic, Telefónica pot obrir una facultat. La duresa de la gestió de personal, en un moment en què els diversos Aliertes fan experiments estil Mengele contra el cos social espanyol, porten a la vaga de fam desesperada de dos treballadors acomiadats com a advertiment. El mateix que feien els guardians de camps de concentració per assegurar-ne l’obediència i submissió en el que seria l’extermini planificat.
No es pot esperar res d’una justícia amb lleis dictades pels Aliertas de torn i els seus capataços. No es pot esperar res d’un estat captiu dels capricis inhumans dels directius de Telefónica. Només hauríem de pensar que ja va essent hora d’anar preparant una fiscalia popular que imparteixi justícia popular contra els qui avui han condemnat a mort (una mort lenta, d’inanició, mitjançant vaga de fam) a aquells que han gosat desafiar-los.
Entre tots, hauríem d’anar preparant un Nüremberg popular. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!