Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

12 de novembre de 2012
0 comentaris

Carta oberta a Domènec Espadalé

En unes recents declaracions, el president de la Cambra de Comerç de Girona, entre altres coses, acusà els treballadors gironins d’haver perdut “la cultura de l’esforç dels nostres avis” de no ser conscients de la situació actual, de no estar prou preparats, de no voler treballar per pocs diners i els comminà a treballar més i cobrar menys.  Certament, la cambra sembla que excel·leix en la indústria dels tòpics i creences, que persegueix presentar els assalariats gironins (la majoria de la població) com una colla de dropos, mentre postula l’empresariat de les comarques com a receptor del premi Nobel de la Pau en presentar els empresaris com a emuladors de la mare Teresa de Calcuta.

El pitjor de tot és que el senyor Espadalé deu creure allò que diu. Presenta els empresaris com a víctimes de la crisi a causa dels dolents dels treballadors que tenen la gosadia de reclamar drets, en comptes de plegar-se a la tradició (inventada, com totes) de la “cultura de l’esforç dels nostres avis”. Per què li diuen amor quan en realitat vol dir sexe? Per què li diuen “cultura de l’esforç, quan en realitat anhelen cultura de la submissió? Per què es tracta de culpabilitzar les víctimes? Per què hi ha una quarta part de la població activa a l’atur? Per què la meitat dels joves no té feina? No sé si el president de la Cambra de Comerç era bo en el càlcul mental. Tanmateix, la desocupació té molt a veure amb l’aritmètica. I si hi ha molt d’aturat és perquè, precisament el treball està tan mal repartit com la riquesa. Anem a pams! D’acord amb l’OCDE el treballador espanyol treballa 1.690 hores respecte les 1.413 dels alemanys. Això vol dir que un gironí treballa un 20% més que un alemany, i 311 hores més que un holandès. Això, només en teoria, perquè a Girona tothom sap que hi ha un munt d’empreses on existeix la tradició de les hores extres fantasma, és a dir aquelles que es treballen sense cobrar ni cotitzar. De fet, si repartissim la feina com fan els danesos, la taxa es reduïria, com a mínim, per sota del 20%. I si els guanys empresarials (especialment en negre) estiguessin sotmesos a una tributació nòrdica, disposaríem d’una capacitat de contractar treballadors públics en el  sistema de benestar semblant als holandesos (i fins i tot dels neoliberals britànics) que comportarien una desocupació per sota del 10%.

Això ens porta a una altra de les acusacions, sobre la pretesa mala formació dels treballadors gironins. Una de les queixes repetides entre les organitzacions representatives dels empresaris és sobre els pretesos dèficits formatius. El que molts callen és que precisament un dels elements més pertorbadors de la situació actual és que l’extesió de la formació universitària entre més d’una tercera part dels joves gironins fa que massa sovint els empleats (o els aspirants a ser-ho) disposin de major nivell cultural i tècnic que els seus caps, la qual cosa els resta autoritat a la pròpia empresa. O que sovint siguin alguns empresaris els qui prefereixin contractar gent amb escasses habilitats amb la intenció de poder-los pagar per sota d’una remuneració justa o amb ínfimes condicions laborals.

Espadalé tampoc no explica que, precisament al llarg de les darreres dècades, s’ha eixamplat en forma de tisora la desigualtat de rendes entre elits empresarials i comú dels treballadors. I que, potser part d’una productivitat millorable té a veure amb la facilitat per tenir treballadors amb salaris disminuïts, mentre proliferen empresaris que ploren recolzats al seu Porche Cayene. No és per fer-se l’erudit, tanmateix, bona part dels economistes més respectats consideren que és precisament el baix nivell salarial dels treballadors el que condueix a baixes productivitats i el que estimula el subdesenvolupament. A tall d’exemple, el professor d’economia de Cambridge Ha-Joon Chang recorda que, precisament un nivell de salaris elevats obliga els empresaris a cercar les millors fórmules d’innovació organitzativa i tecnològica per elevar la productivitat. De fet, els salaris baixos no són altra cosa que el símptoma, o la conseqüència de subdesenvolupament empresarial. I de fet aquest, o dit d’una altra manera, la incompetència de bona part dels propietaris d’empreses, és un dels factors que implica la mediocritat endèmica de bona part de l’economia gironina.

Malauradament, les declaracions del president de la Cambra de Comerç el que posen de relleu és que “la cultura de l’esforç dels nostres avis” no és altra cosa que la falsa nostàlgia per un tipus de relació de feudalisme empresarial, un fals paternalisme que no deixa de reivindicar la superioritat social d’un determinat grup enfront d’una majoria que només té un problema: no controla els processos de producció i és exclòs dels beneficis del sistema.

De fet, en el llenguatge empresarial contemporani, es garla a bastament d’excel·lència i innovació, quan en realitat no resulta altra cosa que una pulsió vintage  respecte al món anterior a les polítiques de benestar i protecció laboral, aquelles que, paradoxalment, són les úniques que van estendre universalment la prosperitat material entre la majoria de la població.

Compte amb el que es desitja. “La cultura de l’esforç dels nostres avis”, el desig d’hegemonia social d’uns a còpia del vell feudalisme de les relacions de treball ens poden portar massa lluny. De fet, a les pròpies comarques de Girona, existeix un antecedent històric d’eliminació de la desocupació a partir de l’experiència revolucionària de 1936. La fórmula fou tan simple com efectiva: la col·lectivització empresarial fonamentada en la supressió del guany empresarial, i la gestió col·lectiva de l’entramat empresarial.  Compte amb el que es desitja: el retorn vers el passat idealitzat sovint pot fer ressucitar el fantasma dels treballadors disposats a trencar amb la por i a prendre les regnes del propi destí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!