Llibertat, de Johathan Franzen

Nota: ressenya publicada al Setmanari La Directa.

LA LLIBERTAT DELS GATS CONTRA LA DELS OCELLS

Jonathan Franzen, Llibertat, (traducció Josefina Caball) Columna, Barcelona, 2011, 812 pp.

Per Xavier Diez

 

Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera. Aquestes dues frases inicien la gran novel·la Tolstoi Anna Karerina. Amb diversos paral·lelismes suggerits pel mateix autor Jonathan Franzen (Chicago, 1959), Llibertat apareix com una gran novel·la americana on es dissecciona la tortuosa trajectòria d’una dissortada família blanca de classe mitjana, de manera paral·lela a la descomposició moral d’uns Estats Units creixentment desestructurats, des de finals de la dècada de 1970 fins a 2010. 

 

En la seva crítica, Vicenç Pagès Jordà, centra el seu discurs sobre la recreació de la família com a artefacte d’infelicitat, com a l’eix central del vuit centenars de planes. I certament els atzars de la multitud de branques dels Berglund inciten a fer una radiografia de les transformacions de la família nord-americana, amb les seves especificitats, així com també una davallada al cor de les tenebres de la íntima insatisfacció dels seus components. I en aquesta indagació, en aquesta lluita entre la voluntat de bellugar-se en el marc de la bondat, i la realitat d’actuar de manera predadora i competitiva, l’autor és capaç de moure’s amb una “familiaritat” colpidora.

De fet, el llibre s’inicia arran d’una breu i aparentment convencional narració al voltant de Walter i Patty Berglund, joves llicenciats que decideixen arrelar una família a Saint Paul, Minessota. Ell, un advocat progressita defensor del medi ambient. Ella, una perfecta mestressa dedicada a tenir cura dels seus fills. Tanmateix, Joey, l’adolescent independent i obstinat, se’n va viure a casa dels veïns republicans i cercarà l’èxit empresarial en les subcontractes militars de la guerra de l’Iraq. I el matrimoni acaba traslladant-se a Washington on Walter treballarà per a la destructiva i corrupta indústria del carbó, en un inversemblant projecte de conservació natural, mentre que Patty esdevindrà una addicta a l’exercici físic i els antidepressius. Mentrestant, el matrimoni farà aigües que es precipitaran per la irrupció d’una vella amistat universitària, l’estrella del Rock de caòtica personalitat Richard Katz.

Més enllà d’una trama relativament tòpica d’infidelitats, la veritable protagonista d’aquesta història és Amèrica. Una Amèrica retratada amb més misèries que grandeses, i que fa que Llibertat hagi estat definida com a la gran novel·la americana del segle XXI. Amb una exhaustivitat admirable, l’autor fa desfilar mitjançant els protagonistes, tot els canvis experimentats per aquesta complexa i contradictòria  societat, des de la sensació de desconcert dels inicis de l’era Reagan fins a l’alienació mental col·lectiva  que conforma la filosofia Tea Party. Tanmateix, l’ingredient que enverina aquest “artefacte d’infelicitat” és l’instint competitiu que els Berglund, com qualsevol altra família de tota condició, experimenten com a leiv motiv. Una competitivitat que s’escenifica en un triangle amorós convencional, encara que també ho és en el camp de l’amor, l’amistat, o la consideració social, i que acaba esdevenint una piconadora de personalitats. Una arma de destrucció massiva de lligams personals saludables.

I també una competitivitat que forma part de l’essència americana. Una essència que cerca les arrels en els propis avantpassats dels protagonistes. Amb reflexions poc amables sobre el propi país “els qui emigraren eren els menys sociables d’Europa”, gent avesada al ressentiment del fracàs que deixen en herència als descendents, que fan de la llibertat un propi camp de batalla competitiu i colonitzador, una suma de malestars apaivagats transitòriament per una avidesa material, o dissimulats rere succedanis religiosos. La clau de l’èxit de l’imperi és, alhora, la clau del fracàs dels seus ciutadans.

Franzen, que no escriu una novel·la fàcil, que fa servir reiterats canvis de punts de vista narratius, disgressions sobtades i desordenats avenços i reculades en el temps i en el ritme, ens obsequia amb una metàfora cap al final de la novel·la que ens ajuda a desentrellar l’essència de l’obra. En plena bombolla immobiliària, un Walter ornitòleg aficionat, retirat en una cabana en el que era un espai natural per a la protecció dels ocells migratoris, veu com els nous veïns deixen anar els seus gats domèstics. I els felins, encantats de marxar lliurement pel camp, es dediquen de fer servir la seva llibertat en el terreny inexplorat del bosc tot matant els ocells, més per diversió que per necessitat. Aquesta és la confrontació de llibertats que acaba fent de l’abús d’aquest terme tan car en unes actituds polítiques dels nord-americans, que com deixa en evidència l’autor, resulten cada vegada més suïcidament estúpides. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.