150.000

En conec uns quants, d’aquests 150.000 que el socialista Fernández demana deportar a Extremadura. Alguns són amics, altres familiars. Els he tractat aquí i allà.   Els seus descendents són sovint fruit de matrimonis mixtos, sovint barrejats en combinacions complicades. A alguns els encanta tornar al poble els estius, altres no ho farien ni “jartos de vino”. Alguns se senten profundament espanyols. Altres van ser a la Diada, mentre que molts dels seus fills porten estelades.
Certament, tenen uns cognoms i unes arrels, tanmateix, i més enllà de la llengua que parlin en la intimitat, han assumit valors i pràctiques que els distancien respecte el seu passat. I quan dic, valors i pràctiques n’he de parlar un de molt català: no suportem ni tolerem les relacions desigualitàries. Els catalans som profundament àcrates, ja siguem anarquistes de dretes o d’esquerres. No tolerem el caciquisme, ni que altres decideixin per nosaltres, ni que ens tractin com a menors d’edat. En això els amics i familiars extremenys que conec s’han catalanitzat profundament. I, potser els encanta el “pueblo”, anar a caçar i tenir unes oliveres. Tanmateix, no tornarien a l’Extremadura caciquil, amb señoritos demagogs de Fernández Vara, ni marquesas de los Santos Inocentes ni “jartos de vino”.

Extremadura, malgrat els progressos indubtables, és encara una regió fracassada. Per què? No, sisplau, que ningú no pensi en els tòpics sobre el PER i l’economia subsidiada. No hem de confondre mai la causa amb les conseqüències. El principal problema es diu: latifundisme, grandes de España, caciquisme,… El resultat de no haver fet una reforma agrària com cal (és a dir expropiació total i sense indemnització dels señoritos extremenys que han fet servir el terrorisme econòmico-polític com a eina de domini) ha estat el d’una regió permanentment subdesenvolupada i subsidiada. I, per tant, una psicologia col·lectiva irritada i frustrada que, a falta de jueus, posen els catalans com a principals culpables que els señoritos (i marquesas) de Madrid encara mantinguin el feudalisme.
Potser sí que caldrà que hi vagin 150.000 extremenys a Extremadura (potser acompanyats de 300.000 amics catalans). No per quedar-s’hi, sinó per fer fora a aquesta classe social paràsita que domina aquell territori i ensenyar a aquella població a viure sense cacics, ni señoritos, ni propietaris, ni guàrdies civils, ni demagogs ploramiques al més pur estil Fernández Vara. 
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *