Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Fa alguns anys vaig tenir l’oportunitat de llegir el llibre de Pepe Rodríguez, mentiras fundamentales de la Iglesia Católica. En aquest, l’autor tractava de desentrellar les diferències entre mithos i logos. El resultat, era implacable. El que tractava de passar-se per veritat absoluta resultava ser, en el fons, una construcció intel·lectual que tractava de justificar el domini real de l’individu a partir de la manipulació dels fets. I per demostrar-ho, Rodríguez realitzà un exhaustiva demostració de la falsedat de bona part de les premisses teologals, tot fent servir les mateixes fonts emprades per la teologia critiana.
M’ha vingut al cap aquest antic llibre a l’hora de llegir el prestigiós economista coreà i professor d’Economia Política de Cambridge. L’autor posa en evidència la condició actual de l’economia neoliberal com a conjunt de creences de matriu religiosa, que no té res a veure amb la ciència, i que fa servir determinats axiomes per justificar l’esclafament i la submissió de l’individu als més rics. I als economistes neoliberals, que dominen les institucions i les polítiques governamentals com a uns creadors de “realisme màgic”, amb resultats terribles.
El resultat: el neoliberalisme és una enganyifa, una estafa, una teologia que busca justificar el nou ordre feudal dels més rics, com els teòlegs cristians van construir una explicació mítica que justifiqués la subjecció de la majoria als déus a la terra.
Per tant, el coreà (amb brillants referències a experiències a Àsia i Àfrica poc conegudes aquí, és capaç d’escriure unes reflexions brillants en el que constitueix un llibre imprescindible per a tots aquells qui, partidaris o no del capitalisme, requereixin construir un discurs alliberador dels temps actuals on sembla que els teòlegs econòmics (altrament dits neoliberals) ens hagin condemnat a aquest infern a la terra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1. Sense treure merit al llibre per vostè esmentat, en Pepe Rodríguez -que jo sapiga- mai ha demanat perdó per la “feina” feta a una organització propera a l’Opus i que s’encarregava, entre altres coses, de -textualment- segrestar persones joves que havien ingressat en alguna “secta” i “desprogramar-les”. Potser aquest i altres llibres van ser per rentar tanta roba bruta (rectificar és de sabis, diuen… però no haguerà sobrat una disculpa pública).
2. No s’ha de confondre la teologia catòlica [romana] amb la [les] teologia[es] cristiana[es].
Atentament