Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

30 de maig de 2012
0 comentaris

Hi ha alternatives

Vicenç Navarro, Juan Torres López, Alberto Garzón Espinosa, Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España. ATTAC, Madrid, 2011, 225 pp.

Una de les escasses coses positives que podem extreure de la situació econòmica actual és que ha projectat visibilitat a la dissidència econòmica. Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón ja portaven anys com a veus en el desert acadèmic que alertaven de l’estupidesa suïcida dels responsables econòmics i els seus mariachis.  I ha obligat també a un públic confús, que es va deixar enganyar pels profetes del tatcherisme, a pensar sobre com la inexorable llei de la gravetat els ha baixat del núvol.
Sóc soci d’ATTAC des de la seva fundació a finals dels noranta. Hi vaig col·laborar els primers anys. Gent seriosa i rigurosa que no ens crèiem la propaganda capitalista com al millor dels móns possibles. Que denunciàvem la suïcida bombolla immobiliària, la irracional pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, la legalització progressiva de la corrupció com a fórmula de gestió política. I ho denunciàvem perquè sabíem perfectament en què derivava aquest pervers sistema: la polarització social, o com una minoria de gent sense escrúpols acumulava poders i recursos en detriment d’una majoria, bona part de la qual, anestesiada per la propaganda política.

Certament, els tres autors, especialment Navarro amb qui he tingut el plaer de coincidir i que fa alguns anys em va presentar un llibre, són ja líders morals d’aquesta resistència contra… expressem-ho sense recances, el capitalisme.
El llibre Hay alternativas és un assaig lúcid sobre els orígens de la crisi, la singularitat hispànica, i les solucions a aquest desgavell. No és un tractat teòric, sinó, després d’una acurada anàlisi, una formulació de propostes pràctliques i coherents per sortir d’aquesta catàstrofe induïda. I podríem resumir-la en una. Sortir del capitalisme i armar un model alternatiu, en el qual la ciutadania pren la responsabilitat de participar en la construcció econòmica, en què la cooperació substitueix la competència, i en què els recursos, més que suficients, es reparteixen. Un mixt entre les propostes col·lectivitzadores dels llibertaris catalans amb la socialdemocràcia clàssica. Poca broma! Això ja ha estat provat, i funciona! Poca broma, el capitalisme neoliberal l’hem tastat i ja veiem que funciona… per a l’1% de la població! D’aquí l’escaient títol del “Hay alternatives”, en el que, ben segur, esdevindrà un clàssic del pensament dissident. Una lectura imprescible que ha d’ajudar a guanyar en el terreny de les idees, pas previ, per derrotar el capitalisme en el terreny de l’acció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!