Espai de Dissidència

La meva novetat literària per aquest Sant Jordi. El meu segon llibre de narrativa que em complau compartir amb els meus lectors. Us passo la informació de la contraportada i espero i convido al públic de Vilaweb a llegir un llibre agradable i suggerent. Una obra en aparença plaent, que com ve a ser habitual en la meva narrativa, carregada de mines, sorpreses, girs argumentals sobtats, càrrega simbòlica i crítica social.

Banderes dels nostres tiets  és un recull de quinze relats d’aparent heterogeneïtat pel que fa a temàtica, extensió, gènere i coordenades espai/temps. Només aparent, perquè el conjunt presenta un calidoscopi de personatges solitaris i inconformistes, confosos i superats, escèptics i derrotats, d’acord amb els signes dels temps actuals, i tanmateix incapaços d’experimentar resignació davant destins adversos. Quinze històries sobre la dignitat del fracàs on els escenaris canviants, el recurs al sarcasme i la melangia, amb dosis de surrealisme i poesia quotidiana, amb sorpreses, paradoxes i girs argumentals inesperats, emmarquen la perplexa modernitat.

Un antic corredor que arrossega pel paddock la seva coixesa i els secrets familiars, un futbolista de segona divisió que assoleix una efímera glòria, un diari extraviat d’adolescència, un advocat insomne que condueix camions per Alaska, un escamot de republicans atrapats en un bucle temporal, dos antics revolucionaris empordanesos retrobats a la Cuba esclavista, un editor fracassat que evoca una estranya troballa arqueològica, un filòsof que defensa violentament una feina absurda i alienant, un inventor víctima de la seva extraordinària descoberta, un escriptor en crisi que descobreix l’engany de les aparences de la bombolla immobiliària, aquests són els protagonistes  de quinze històries narrades des de punts de vista i estils diferents que marquen un dels llibres més interessants del panorama literari català d’aquesta dècada.

 

 Cada compra, cada venda, cada opa, cada fusió, comportava inexorablement idèntics rituals. Un nou director que, primer, afirmava que amb ell tot aniria millor i que acabaríem essent els líders de no se sap ben bé què, perquè de fet ell tampoc tenia clar què havíem de vendre. Una rumorologia que afavoria els pitjors pronòstics. La contractació, en els nivells superiors, d’individus sortits d’unes exclusives escoles de negocis per a subnormals prepotents. Finalment, unes cartes d’acomiadament que afectaven de manera indiscriminada a qualsevol que estigués en nòmina.