Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

10 d'octubre de 2010
0 comentaris

Vers l’argentinització

L’any 1996 vaig passar-me un temps com a becari a la Universidad Nacional de la Patagonia. Es tractava de la meva primera experiència universitària, quan tot just era a punt d’acabar els cursos de doctorat i havia de decidir el tema de la meva tesi. He de dir, que aquells mesos en què em van acollir a Trelew, a la província del Chubut van ser dels més interessants de la meva vida. Uns companys generosos, uns alumnes brillants des de les greus dificultats materials, i unes vivències molt il·lustradores que aclareixen moltes coses en el present. I, des de la distància, encara conservo algunes amistats profundes.
La meva tutora en aquella època, Susana M. López, que es va doctorar un parell d’anys després que jo, acaba de publicar el seu segon llibre, conjuntament amb la seva filla María Laura Monedero, i els seus companys de facultat Mónica Gatica i Gonzalo Pérez Álvarez. El tema. El que més coneix, història regional patagònica, una història d’una terra de frontera, realment apassionant i veritablement didàctica. Un amic comú, en Miquel Izard em va passar la novetat editorial l’estiu passat, i aquests darrers dies me l’he estat mirant. El títol resulta ben il·lustratiu; Patagonia, desarrollo y neoliberalismo.
Anem a pams. L’any 96, quan compartia asado i mate amb els meus amics patagònics, l’Argentina era considerat l’alumne model del FMI, del qual rebia entusiastes lloances, alhora que convidava al seu govern a fer passes endavant i a ser més agosarat…
…es podria fer l’acudit fàcil que els organismes financers internacionals, i el govern argentí a sou dels financers, havien arrossegat el país vers l’abisme, i en aquell moment, el convidaven a fer un salt endavant. El resultat, és ben conegut. I em fa l’efecte que l’Argentina encara és convalescents pels politraumatismes de la caiguda. De fet, cap al 98 ja havia publicat un article a “El Punt”, que també es publicà a un modest diari de Trelew que es titulava “l’experiment argentí”, on denunciava i anticipava el que s’esdevingué el 2001 amb allò del Corralito. No cal ser Niño Becerra per tenir facultats profètiques.
El cert és que el 96, quan tot anava bé, a tots els argentins amb qui havia compartit conversa els anava fatal. Les privatitzacions salvatges els deixava sense feina i amb tarifes pròpies de pirates. Les desregulacions havien portat a la desindustrialització. La gent cobrava sous de misèria, la protecció social es desmantellava, les reformes laborals desregulaven la relació entre empresari i treballador, i el país treballava per pagar un deute contret per la dictadura.
El llibre és una anàlisi històrica completa de la crònica de la destrucció d’un país.
L’experiment argentí tingué prou èxit per a l’FMI. Es pot saquejar impunement un país amb excuses economicistes, i sense gaire recances. És massa temptador realitzar paral·lelismes. Sembla que ens ha tocat ara a nosaltres, car la història econòmica dels darrers anys recorda molt al procés de desmantellament argentí dels noranta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!