Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

2 de juliol de 2010
0 comentaris

Catalunya sense Espanya

Ressenya de Òscar Jané Checa, Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat. Ideologia i catalanitat a l’empara de França, Afers, Catarroja, 2009, 277 pp., publicat al darrer número del Setmanari La Directa

La línia imaginària que separa els Pirineus té un abans i després abans de la irrupció del jove historiador barceloní Òscar Jané Checa. Amb el terratrèmol que suposà la tesi doctoral sobre la construcció mental de la frontera arran del Tractat dels Pirineus (Catalunya i França al segle XVII) i la seva rèplica (La identitat de la frontera pirinenca), l’autor ha aprofundit en el que podríem considerar l’arqueologia política del divorci mental entre la Catalunya al nord i al sud de les Alberes, fita assolida per dos estats en conflicte que, a còpia de molt d’esforç, contradiccions i improvisacions van aconseguir instal•lar aquestes ratlles imaginàries allà on fan més mal: la psicologia col•lectiva.

 

Jané, que es va passar molts anys recorrent una Cerdanya artificialment dividida i que ha esdevingut un dels principals ponts personals i intel•lectuals entre el Principat autònom i el Departament 66, ens revela allò que fou ignorat, simplement censurat, o més probablement, mal entès per la història oficial. El Tractat dels Pirineus de 1659 no suposà la pèrdua del Rosselló i la Cerdanya, sinó la divisió de Catalunya en dos projectes en conflicte. El primer, al sud, la resistència als exèrcits del rei espanyol i a les incursions de les forces del rei francès, l’intent de supervivència d’unes institucions que asseguraven una certa independència davant el projecte assimilador castellà. El segon, del qual parla el llibre analitzat, d’una Catalunya sense Espanya, sota l’empara de França, amb Perpinyà i el Rosselló com a base per “reconquerir” la integritat del Principat, foragitar els castellans i mantenir un estat més o menys independent, sota la protecció d’una França que inicia un període d’hegemonia europeu.

Aquest intent és liderat per un personatge que l’historiador barceloní analitza des d’una esplèndida biografia política. Ramon Trobat és un dels membres d’aquesta categoria social indefinida, entre la petita noblesa i la burgesia il•lustrada, acostumada a menar els afers amb independència de la monarquia, amb un alt nivell de pensament polític que serà, com analitza Antoni Simon en una biografia recent sobre Pau Claris, el grup que protagonitza el trencament amb Felip IV i Olivares i aposta inicialment per l’efímera República de 1641. Una classe amb gran coneixement del dret, la història i la política que teoritza en profunditat sobre la legitimitat del poder, i que acaba posant les bases de la consciència nacional catalana. Tanmateix, Trobat és un dels exiliats que s’ha de refugiar a Perpinyà sota la protecció dels Borbons, i des d’aleshores, amb una gran capacitat i decisió, tracta de materialitzar la seva obsessió: foragitar els castellans de Catalunya i recuperar la totalitat del Principat. Sense explicitar-ho, Trobat voldria haver fet del nostre país una Bèlgica que fes de tap entre la monarquia francesa respecte l’espanyola, des de la protecció del poderós veí del nord. Va estar a punt d’aconseguir-ho. Després d’una llarga trajectòria d’exemplar servei a la monarquia fins al punt d’esdevenir l’home imprescindible, un polític modern i intuïtiu, va arribar a recuperar Barcelona el 1697. Tanmateix, ja era massa tard, i el joc diplomàtic internacional va jugar, com ve a ser una tradició de llarga durada, un paper desfavorable per als interessos catalans, car un Tractat tornà la sobirania a Carles II i posà les bases del drama de 1714. El Rosselló, massa feble per resistir-se, i amb un col•laboracionisme entusiasta del grup d’exiliats barcelonins com Trobat, van accelerar la incorporació a l’estat francès, l’afrancesament de les elits, la Catalunya francesa que avui, gràcies a Jané i una generació d’intel•lectuals potents de banda i banda de la frontera, comença a ser-ho menys.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!