Espai de Dissidència

Tinc l’honor de presentar el meu nou poemari, Cabotatges, publicat aquest mateix mes. Ara farà un mes, el meu editor dels meus llibres de poemes, Jesús Aumatell, em va proposar publicar el llibre que li vaig enviar fa més d’un any. Aleshores no sabia que la seva editorial, Edicions Emboscall, estava passant per una reestructuració complicada. Tanmateix, Aumatell sembla haver resorgit amb una gran embranzida. Amb “A la via morta” (2004) i “Cartografia de la desolació” (2006), reprenem la col·laboració.
L’Emboscall és una editorial que es mereix la Creu de Sant Jordi, la Legió d’Honor, i la Medalla del Congrés amb distintiu vermell. Algú que es dedica a publicar poesia en un país on abunden els poetes sense massa lectors, cal fer un reconeixement important.
Cabotatges és un poemari que té com a nexe la navegació arran de la costa. Tanmateix, els seus veritables temes són l’èpica del fracàs, la necessitat de reivindicar els oblidats, la melangia dels temps passats. Tot plegat, des d’una música de tangos d’Homero Manzi, lletres de Léo Ferré i referències a Walt Withman.
Us faig una petita bestreta, una Oda a Espanya, en certa mesura actualitzada respecte la que escrigué fa més de cent anys Maragall.

ODA A ESPANYA
(segueix)

ODA A ESPANYA

Molts van caure per tu,
molts més, per culpa teva,
bandera enemiga al vent,
foc amic al darrere,
naufragis a Trafalgar
i fosses a la serra,
imperi fins al sol
dels teus fills sense terra
por la Gracia de Dios
ens declares la guerra
i amb forats al cap
ens vas donant l’esquena.
Ets massa addicta al jou,
als ceptres i l’esquella,
als forts dius «sí senyor»
posant grillons als febles,
pàtria dels batxillers
que els quixots encadenen,
regne dels cridaners
amb silencis de pena.
Oh Espanya de morts!
Oh Espanya de guerres,
molts van caure per tu,
molts més per culpa teva!

XAVIER DÍEZ

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!