Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

7 d'abril de 2010
1 comentari

Temps d’estiu

J.M. Coetzee. Temps d’estiu. Edicions 62, Barcelona 2010, 244 pp.

Ja vaig gaudir de l’oportunitat de llegir Coetzee abans que el premi Nobel el permetés arribar al gran públic. Valorava en aquest escriptor sudafricà expatriat aquesta seva capacitat de captar els móns en descomposició que descriu, excel•lent metàfora de la sensació dominant a un occident desorientat. També un estil propi que participa d’aquesta tendència a esborrar les fronteres entre ficció i egohistòria, entre realisme i realitat.

Amb Temps d’estiu, l’autor ens lliura la tercera part de les memòries fictícies encetades amb Infantesa i continuades amb Joventut. Com ja va succeir amb Elisabeth Costello (per a mi una de les obres més rodones de la narrativa contemporània), recorre a artificis literaris seductors amb un savoir-faire que el fan passar de l’experimentació al plaer lector. El llibre ens mostra el diàleg d’un jove biògraf britànic amb diferents dones que van tenir importància per al jove Coetzee al llarg de la dècada dels setanta. Una antiga amant de família acomodada. Una cosina resident a la regió d’on és originària la família. La mare brasilera d’una de les seves alumnes. Una antiga col•lega de Departament. Els diàlegs (més aviat monòlegs) ens dibuixen una visió poc amable d’un protagonista absent, desendreçat, caòtic, fracassat, autista, introspectiu. Probablement tota una visió negativista que l’autor sempre presenta sobre sí mateix, des d’una autoironia i autoflagelació que el caracteritzen com a autor. Aquesta narració feta des de punts de vista diferents, i poc amables amb el Coetzee de ficció, utilitza mecanismes i pistes que ens permeten veure les exageracions, veritats i mentides que testimonien els personatges entre el ressentiment i el menyspreu que senten per un absent, teòricament mort. En aquest sentit, i fins a cert punt, no és massa difícil que Coetzee recordi el monòleg de Delibes Cinco horas con Mario. Sols que hi ha punts de vista diferents, entre complementaris i contradictoris.

 

Ja he esmentat la gran capacitat d’autoflagelació que caractetitza l’obra del novel•lista sudafricà. Manté una visió tràgica sobre el seu passat. Tanmateix, l’altre gran protagonista és sudàfrica i el món afrikaaner. Coetzee, que presenta una imatge ambivalent, molt propera al que crec que resulta la realitat d’un país marcat per la tragèdia i la incapacitat de mostrar un futur acceptable, fa desvetllar l’interès per un país i una cultura massa condicionada pels prejudicis.

Certament, l’Apartheid fou un crim contra la humanitat. Tanmateix sovint s’obvia que els descendents dels holandesos que van arribar a la regió des dels segles XVI i XVII van ser a punt d’ésser exterminats a la guerra dels Bóers pel colonialisme britànic. Molts van ser confinats en camps de concentració. I la seva expansió per l’interior del país fou propiciada per la pressió de l’Imperi Britànic. Tampoc no s’explica massa la gran quantitat de grangers assassinats per les tribus més o menys autòctones, ni la violència que sotja l’existència diària del país. I, en certa mesura, pels sudafricans que he conegut, o pels amics que hi han viatjat, no és difícil arribar a la mateixa conclusió a la qual arriba Coetzee en els seus llibres. Un món en descomposició. Una civilització fallida. Una incertesa de futur que catalitza en una progressiva fugida individual. El mateix Coetzee, com molts connacionals, s’ha acabat instal•lant a Austràlia. Malauradament, Mandela, un home brillant i un dels grans estadistes de la història, només fou president un breu lapse de temps. Ara tenen un pallasso tribal, polígam, sense capacitat de pensament hipotètico-deductiu (llegiu les seves declaracions sobre la Sida) anomenat Zuma. Mireu la terrible violència que caracteritza la societat sudafricana. I no, no em val l’excusa de la pobresa o la desigualtat. El futur es construeix amb llibres, no amb ganivets.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!