Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

4 de desembre de 2008
0 comentaris

Ocupacions universitàries

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Nota prèvia: Article publicat al Setmanari La Directa d’aquesta setmana.

Febrer de 1987. Una plataforma més o menys espontània d’estudiants
s’organitza a l’Autònoma. Eleven un conjunt de reivindicacions al rectorat, la
major part de les quals, més que moderades, semblen innocents: millora del
servei d’autobusos, rebaixa dels preus dels menjadors escolars, cadires per a
esquerrans,… És clar, que entre aquestes, també la més essencial: la supressió
de les taxes universitàries i la gratuïtat total dels estudis. Tenia la seva
lògica. Segons l’OCDE, el 40% dels progenitors dels llicenciats catalans tenen
una baixa qualificació professional, el percentatge més alt del continent
europeu, i anomalia que el procés de Bolonya pretén corregir.

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Passats més de vint anys, qui això escriu, aleshores un dels delegats de
Magisteri, va veure com les nostres autoritats universitàries, que mesos abans
es delien repetint les exagerades batalletes de maig del 68 a París, ens
titllaven de “Tejeros”, en referència a l’intent de cop d’estat, que a parer
seu, protagonitzàvem. Aquesta fou una de les primeres experiències on s’aprenia
que, en política i psicologia humana, res no és el que sembla. En la meva
classe social de procedència, i a diferència de la professora que ens comparà
amb els colpistes del Congrés, arribar a la mateixa universitat ja era tot un
èxit. Massa talent de poca butxaca havia quedat pel camí perquè sovint les
despeses de la vida acadèmica, o la impossibilitat de compaginar estudis i
feina esdevenia una barrera infranquejable, i la quantitat i velocitat amb què
arribaven les beques, una burla cruel.

D’una manera pràcticament improvisada, s’ocupà el rectorat. I aquest
romangué en mans dels estudiants al llarg d’algunes setmanes, fins que el
rector ordenà, per primera  vegada a la
història de la institució (ni amb Franco havia succeït) la intervenció
policial. Esquerres i dretes ens van desqualificar amb una barreja de fúria i
condescendència; “no en sabíem”, “érem una colla de retrògrades”, ens deien.
Dinou anys després, un grup d’estudiants de Periodisme em van convidar a parlar
sobre l’estat actual de la societat catalana. Vaig aprofitar per relatar les
pròpies batalletes, i em vaig quedar ben sorprès en veure com s’havia reculat arreu.
Els serveis universitaris es privatitzaven, els autobusos es pagaven i les
matrícules universitàries continuen allà, cada vegada més ufanoses, com a
porters de discoteca disposats a no deixar passar fills de mileuristes. L’única
concessió feta per les nostres esquerres ha estat, com no podia ser d’altra
manera, que les aules disposen de cadires per a esquerrans.

Quan el conseller Huguet qualifica avui els anti-Bolonya de tornar al
franquisme,… potser li haurem de donar la raó. El tracte de les autoritats
respecte al nostre país no difereix gaire dels temps en què els estudiants
feien carreres… davant els grisos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!