Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

19 de novembre de 2008
4 comentaris

Una de pirates

La multiplicació dels atacs contra vaixells de tota mena a les aigües de Somàlia ha fet revifar tota la iconografia relacionada amb els pirates. Antics pescadors, camperols, guerrillers en el que Robert Kaplan ve tipificant com a “estats fallits” han canviat d’activitat, i ara han entrat en el lucratiu negoci de la delinqüència.
Més enllà de l’anècdota, i de la veritable dimensió d’un seriós problema de la seguretat marítima, tant a Somàlia com a altres zones, aquest fenomen creixent constitueix una constatació, amb valor de símbol, del que han resultat les conseqüències del neoliberalisme a gran escala, creença de fanatisme religiós amb adeptes com Esperanza Aguirre, Xavier Sala-Martín, i pràcticament tots els ministres d’economia que ha tingut Espanya.
El procés de descolonització, com destacava no fa gaire un llibre de Naomi Klein, va iniciar-se amb relativament bons auguris a l’inici. Les polítiques keynesianes de desenvolupament, a la recerca de consolidar la fortalesa dels estats nació, amb polítiques públiques de sanitat i educació, semblaven anar en la bona direcció. Certament, es van propiciar importants tensions tribals i un elevat grau de corrupció. Tanmateix, les mesures dictades per l’FMI i el Banc Mundial, en el que resultaria l’onada neoliberal dels setanta i vuitanta, van impedir la consolidació ( i van desmuntar) aquelles polítiques redistributives que, al cap i a la fi, servien per legitimar un invent tan artificial com és l’estat, a ulls dels seus ciutadans.
Deixats a la seva sort, sense polítiques guvernamentals de desenvolupament, els estats van degenerar aviat en estats fallits, sense monopolis de força ni regulacions de cap mena. En aquestes circumstàncies, la sobirania i la llei la marquen els AK-47, el Kalàixnikov.
El neoliberalisme mata la societat, i genera pirateria. De fet, totes les polítiques desreguladores acaben propiciant la irrupció de pirates. Ho hem vist a la sanitat, on diversos grups empresarials entren a sac als hospitals. Ho veurem aviat amb una llei d’educació que propicia l’entrada de l’empresa a un dels puntals de la cohesió social. Potser tampoc ho trigarem a veure en el camp d’una seguretat cada vegada més privada.
Els pirates són la metàfora del que han propiciat trenta anys de capitalisme desregulat. I ni tan sols som capaços de defensar-nos.

  1. estatatistes contra no-estatatistes, la sanitat pública, el sistema d¡habitatge públic, l’atur i l’escola pública ho van parir els tecnocretes del opus dei.

    poca fe tens amb la societat.

    amb aquesta mentalitat de no arriscar i que l’estat t’ho doni tot mastegat acabarem treballant pels xinesos i els hindus als seus tots a 100 a casa nostra.

    El programa de l’esquerra no es pot aplicar si seguim dins la UE i com no volen surtir, tu mateix ho dius manin uns o manin els altres es tot capitalisme que tu anomenes neo-liberalisme l’única diferència de votar uns o altres són coses morals i a mi avui en dia em semblen tots extrema-dreta-moralistica, ordeno i mando visca el BOE o DOGC.

    dilluns al agora la consellera de sanitat va deixar anar cal incrementar els impostos del tabac i l’alcohol per pagar la sanitat. Anem pel bon camí llastima que no et puguis donar de baixa i a sobre de pagar i no usar-la encara s’ecarnissin a tu i fotem el camel a 8 euros la caixeta, però no haviem quedat que eren progres, de la farandula, de la festa, d’esquerres? doncs sembla que són igual d’imobilistes com els altres.

    per mi l’estat és necessari però per ordenar quan l’uses per “transformar” la societat wrong move pq quan manin els altres fotran el mateix, uns socialisme per la ciutadania i els altres catolisisme pels ciutadans i enmitg no hi ha res? em sento un ET a la meva terra. Estic orfe de partits i pseudo-ideologies ens hem de moure cap a la democràcia directa i la societat que la forgi la població i això vol dir que segurament acabarem amb la pena de mort, la prohibició de matrimonis gay i la no-sanitat públic, mira’t els ballauts de l’estat de california des de fa un segle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!