Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
Nota: article aparegut recentment al Setmanari La Directa.
6
d’octubre. El programa Àgora, del canal 33, debat sobre la crisi econòmica i
financera. Pedro Schwartz, malgrat l’evident fallida provocada per la
desregulació inspirada per la ideologia de Milton Friedman i l’escola de
Chicago, defensa el neoliberalisme sense manies. La resta de convidats resten
desconcertats davant la impassibilitat de l’economista i conferenciant freelance. Alhora, tant els missatges que desfilen per
la pantalla com els comentaris escrits i telefònics d’espectadors emprenyats presenten
unanimitat total. Ja fa anys, des dels temps daurats de la pressumpta
prosperitat, que no arriben a final de mes. Schwartz, insensible i frívol canta
les excel·lències dels ajustos econòmics amb terribles danys col·laterals.
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
Considera que els contribuents han de salvar els beneficis d’un món
financer que ha fet de la corrupció l’oli que engreixa els mecanismes de
funcionament, i del creixement asimètric i especulatiu la seva raó de ser. Miren Etxezarreta, catedràtica d’economia
aplicada, retreu que el programa no parli sobre economia real, sinó sobre
aspectes que no interessen a la majoria d’espectadors. Schwartz allarga la
lletania de lloances al mercat i sembla una Maria Antonieta que, en una
inesperada visita de centenars de pobres queixosos de no tenir pa, els proposa
que mengin brioix. Penso que si el públic a punt de perdre la casa o la feina
hi fos al plató, l’economista assistiria a la baixada… de les guillotines.
No és difícil adonar-se, a partir de debats similars d’aquests dies, que la
manca de control polític i democràtic és a l’arrel dels mals de l’economia real
i el col·lapse de la fictícia (quatre cinquenes parts dels diners circulants no
tenen traducció possible en béns i serveis). Això ha engendrat un sistema
social similar al que precedí a la revolució francesa. D’una banda, un reduït
nucli de privilegiats, la nova noblesa d’alts executius i propietaris d’empreses
globals corporatives (nous i poderosos organismes paraestatals amb exèrcits
privats) exonerats d’obligacions financeres i civils, que fan del govern un
instrument al seu servei. De l’altra, ciutadans que sostenen fiscalment les
institucions mitjançant una economia real parasitzada pels especuladors globals,
i reduïts a la intempèrie del mercat. La situació ideal per engendrar un nou
feudalisme, amb noves castes endogàmiques, especialització social de grups
ètnics i un impressionant aparell propagandístic (mitjans de comunicació) capaç
de legitimar la injustícia amb sofisticats mecanismes discursius. Orwell en
estat pur
Els crash actual és la
manifestació dels desequilibris propiciats per aquest sistema. Un creixement
fictici fonamentat sobre especulació financera i manipulació comptable. Com una
metàfora premonitòria, un jove economista crític, Enric Duran, ha posat en
evidència la major part de bancs i caixes per denunciar un sistema bancari
fonamentat sobre la falsedat. Potser l’enigmàtic Duran mereix ser el català de
l’any en el ridícul concurs de popularitat muntat cada any per El Periódico. Crisi, quina crisi?, es
preguntava fa més de trenta anys un disc de Supertramp. La d’un sistema global
incapaç de repartir el creixement. La d’un sistema que difícilment controlarà
el creixement de la ira local.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si boicotejes un producta salta pels aires com a mínim aquí, es un decisió personal cola o pepsi?
cal seduir i induir a la població pq comprin pepsi, la típica pluja fina?
no és feixisme encobert, com arribar a la conclusió que la població és curta de gambals en part, que ho és i cal instuir-la?
si arribem aqui que més dona instuir-la amb tot la resta.
si consumeixem coke enlloc de cola és pq estan abduit que pot ser i per tant cal fotre la pala i el pic i dirigir-los cap on uns creuen que és el camí correcte….
i si els nostre camí no és el camí correcte?
penso que deixar que la gent fagi el que vulgui encara que tingui tots els inputs comercials que siguin, intentar redraçar és pitjor acabes en la veritat revalada.