Ningú vol saber res de tu quan no tens ni un cèncim, explica el blues d’Ida Cox i B. Feldman, enregistrat per Bessie Smith el 1929. Aquest tema pot considerar-se com a la banda sonora oficiosa del crash borsari que deixà el món sencer en recessió. De la mateixa manera, cantautors genials com Woody Guthrie van posar-hi la música a les tragèdies descrites a les novel·les d’Steimbeck, la munió de pagesos pobres i arruïnats d’Oklahoma que, en una brutal odissea són esclavitzats pels grans propietaris agrícoles californians.
Recordar aquest tema, de la veu que inspirà Billie Holiday, així com les cançons del mestre de Bob Dylan i amic de Pete Seeger, ens fa avinent el poc que hem après de l’experiència històrica. És trist que pelacanyes com jo mateix, o premis nobel com Joseph Stiglitz anticipéssim fa molts anys la crisi que ens ve a sobre. I la capacitat que hem generat de construir un país de vidre, fràgil al més petit impacte. Em sap greu haver de fer de vella Cassandra. Malauradament, si ara aquells a qui encara ens queda una mica de seny, no prenem coratge i decidim expulsar del temple els Sala-Martín de torn, els averanys seran encara pitjor. I acabarem down and out… o no! tot depèn de nosaltres!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
assaltar la torre/casalot que té el tal martin a cabrera seria un bon començament, xafarderies de tietes.