Espai de Dissidència

Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
h3
{mso-style-next:Normal;
margin-top:12.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:3.0pt;
margin-left:36.0pt;
text-indent:-18.0pt;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:3;
mso-list:l0 level1 lfo1;
tab-stops:list 36.0pt;
font-size:13.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-indent:35.4pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
span.infodate
{mso-style-name:”info date”;}
span.text
{mso-style-name:text;}
span.titol
{mso-style-name:titol;}
span.postbody
{mso-style-name:postbody;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:2124765722;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1633000614 -1375840126 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;}
@list l0:level1
{mso-level-style-link:”Título 3″;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
–>

Una de
les virtuts de la iniciativa, avortada, del ministre Corbacho, de posar fi a la
contractació en origen mentre les xifres de desocupació es deborden, és que
posa a debat un tema tabú. Sobre immigració, avui és pràcticament celebrar un
debat seriós i rigorós, superficialment pels prejudicis i polèmica que
susciten, profundament pels interessos particulars que intervenen.

A l’hora
de debatre sobre aquesta qüestió, apareix la propaganda, la censura, i la
sospita sobre aquell que gosa discrepar de la postura oficial que la considera
com a molt productiva, positiva i enriquidora. No nego pas que el procés tingui
efectes positius, tanmateix, des d’un punt de vista estrictament acadèmic, com
a tot fenomen, hi ha gui guanya i qui perd. Precisament la llista dels uns i
dels altres determina la posició majoritàriament favorable a la immigració, per
part dels mitjans de comunicació i think tank dels economistes liberals,
i desfavorable, per part del carrer.

Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
h3
{mso-style-next:Normal;
margin-top:12.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:3.0pt;
margin-left:36.0pt;
text-indent:-18.0pt;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:3;
mso-list:l0 level1 lfo1;
tab-stops:list 36.0pt;
font-size:13.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-indent:35.4pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p
{margin-right:0cm;
mso-margin-top-alt:auto;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial Unicode MS”;}
span.infodate
{mso-style-name:”info date”;}
span.text
{mso-style-name:text;}
span.titol
{mso-style-name:titol;}
span.postbody
{mso-style-name:postbody;}
@page Section1
{size:21.0cm 842.0pt;
margin:3.0cm 3.0cm 3.0cm 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:2124765722;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1633000614 -1375840126 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;}
@list l0:level1
{mso-level-style-link:”Título 3″;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
–>

Qui
guanya?

Bàsicament
un grup heterogeni, ampli, i que coincideix en bona mesura amb els beneficiats
de la política econòmica dels darrers temps, tot i que socialment variats.
Tenim, per exemple a bona part de les classes mitges i mitges altes que poden
disposar de serveis personals (cangurs, cuidadors, servei domèstic,…) a preus
rebentats. En certa mesura, per a ells, el fenomen ha estat una benedicció
perquè els ha alliberta de tasques menystingudes socialment, mentre que la possibilitat
de tenir gent de barris perifèrics disposats a prestar aquestes funcions fa
recuperar un cert estatus que s’havia perdut amb l’evolució social
igualitarista dels setanta.

Un altre
grup beneficiat són les elits del país emissor. La immigració allibera tensions
socials degudes principalment, no a la manca de creixement econòmic, sinó a
polítiques fonamentades en la desigualtat i en l’acumulació d’uns pocs. Les
remeses dels immigrants ajuden potser a algunes famílies, encara que sobretot
serveixen per tal que els dirigents polítics i els líders econòmics no hagin de
fer les reformes necessàries. A tall d’exemple, bona part dels problemes del
Marroc podrien resoldre’s si el rei, l’home més ric del país i principal
latifundista, fes una profunda reforma agrària repartint les seves terres i es
dediqués a pagar impostos.

A casa
nostra, la immigració ha alimentat els beneficis d’alguns que es fan dir
empresaris, i que més aviat han muntat negocis potenciadors d’una economia
informal que han afeblit les bases econòmiques. Es tracta de petites empreses
de construcció o de serveis, que han facilitat la desregulació del mercat
laboral i potenciat l’economia submergida. Hi ha hagut molts d’aquests homes,
sovint vora els marges de la legalitat, que s’han fet milionaris a còpia
d’explotar immigrants.

Un altre
grup beneficiari, socialment heterogeni, és el dels usuaris de l’economia
informal i d’alguns serveis alegals. Per posar un exemple, la immigració ha
aconseguit rebentar els preus de la prostitució o del comerç de droga, perquè
consubstancialment –i això molta gent m’ho pot malinterpretar, tanmateix és un
fet que al llarg de la història de les immigracions contemporànies es repeteix,
inclosa la dels espanyols a l’Argentina que vaig treballar fa una dècada- una
part de la immigració utilitza ambdues activitats com a part substancial o
complementària d’obtenir ingressos en un mercat laboral essencialment
discriminatori.

Potser el
grup més content amb els immigrants, és l’empresariat. No perquè els resultin
útils, atès que no sempre aconsegueixen trobar el perfil ideal, sinó perquè els
serveixen per pressionar a la baixa els salaris i les condicions laborals del
conjunt dels treballadors. Bona part dels informes favorables que descriuen la
immigració com a benedicció divina estan finançats pels seus laboratoris
d’idees.

Finalment,
un altre grup que hi surt guanyant,  i
que publiciten el seu pressumpte amor pels immigrants, són sindicats,
organitzacions no guvernamentals i polítics. Tots tres tracten d’atreure’ls perquè
els veuen com una possible clientela. Atesa la fragilitat social dels diversos
col·lectius, són utilitzats per respondre a finalitats de prestigi social o de
teixir una xarxa de persones dependents que assegurin una determinada
lleialtat. Això no és nou, els Estats Units, per exemple, o a la mateixa
Argentina, una manera de fer política és atreure’s (i integrar) les elits de
cada comunitat en una xarxa de caciquisme polític i de relacions asimètriques.

Qui perd?

Bàsicament,
els assalariats del país, especialment els treballadors menys qualificats,
perquè la immigració representa una competència deslleial que permet desregular
sous i condicions laborals, especialment en un país com Catalunya, on
l’economia submergida gaudeix d’una excessiiva tolerància.

Els usuaris i treballadors dels
serveis públics. Aquests incrementen la pressió sobre un teixit fràgil,
i a partir de l’obsessió dels rics per deixar de pagar impostos, cada vegada
pitjor finançats. A més, atès que els immigrants són contemplats majoritàriament
amb un cert estigma social, la seva presència a determinats espais –determinats
centres educatius o hospitals- implica l’abandó de les classes mitges i
potencia la privatització (molta gent de classe mitja prefereix pagar per
evitar barrejar-se a aquells a qui considera per sota de la seva categoria).

L’economia
del país receptor. L’arribada de nombrosos immigrants, que habitualment
desenvolupen activitats de baixa qualificació, fa que empreses d’escàs valor
afegit obtinguin més beneficis del que els correspondria i això desestimula
l’activitat econòmica fonamentada en la tecnologia i el coneixement. Per posar
un exemple, el turisme, fonamentat en sous baixos i condicions precàries, ha
acabat consolidant un model d’escassa viabilitat. També representa una lliçó
molt negativa veure com determinats empresaris que es fan rics a partir de
l’explotació laboral.

L’economia
del país emissor. La fugida de capital humà implica una descapitalització
important que acaba propiciant que el propi estat acabi visquent de les
remesses dels estrangers, en una mena de dependència que recorda un cercle
viciós. En alguns casos, com el dels professionals de l’ensenyament o sanitari,
resulta dramàtic. Si els escassos metges nigerians marxen a Anglaterra, això té
uns efectes desastrossos en la sanitat del país, que impedeix sortir de
situacions difícils. En aquest sentit, la immigració podria considerar-se com a
una esclavitud moderna, com quan els romans, després de colonitzar els
territoris ocupats, rebien tribut en metall i en esclaus, atès que així
l’imperi podia viure dels recursos materials i humans aliens.

Finalment, els grans perdedors, són
els propis immigrants. Més enllà dels relats que ells mateixos puguin
fabricar-se, I tot admentent que poden haver històries d’èxit afortunades, els
qui marxen acaben patint un traumàtic transplantament personal, que en ocasions
comporta greus seqüeles psicològiques. En això, els psiquiatres dels CAPS, els
mestres d’escola, i els farmacèutics del país, en saben molt. Es tracta d’individus
que són utilitzats, sovint seduïts per la idea d’una prosperitat que no arriba
per la majoria. Tothom parla dels immigrants, i en canvi, ningú no recorda que
aquests són cridats –o no- per utilitzar-los miserablement, en benefici d’altri.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!