Jo vinc de Nou Barris, aquest districte tan poc glamourós de Barcelona, i que molts tracten de presentar com a paradigma de la classe treballadora. De fet, també hi provinc d’aquella categoria sociològica. Tanmateix, més enllà de les glorificacions que sovint perpetra l’esquerra –en un exemple pràctic de l’infern empedrat a còpia de bones intencions–,
Si l’infern és empedrat de bones intencions, en educació aquestes darreres abunden massa, especialment a partir del que molts denominen “innovació”. Moltes de les seves propostes ja fa anys que estan en marxa i tenen resultats, més que limitats, preocupants. En pocs dies hem assistit a un parell de documentals emesos en prime time a
Si ja de sèrie vivíem en la incertesa i la ficció, amb l’excepcional situació del virus global, la cosa es complica i s’acosta a les distopies més pessimistes. Malgrat que l’experiència del confinament rigorós va tenir un impacte molt negatiu en l’economia i la moral col·lectiva, allò que en diuen recuperació (eufemística) de la “nova