Joan Francesc Dalmau, La Pell dels Altres, Pagès Eds., Lleida, 2007, 253 pp. La ficció en català té una gran capacitat d’autoinfringir-se ferides de mal guarir. Malgrat que el món del llibre, al nostre país, és una de les principals indústries que fa de Barcelona una de les capitals de l’edició, i que una ciutat
En el món de la sociolingüística catalana existeixen pocs integrats i un excés d’apocalíptics. Així, en aquest panorama desolador que vaticina la desaparició imminent del català, convé de tant en tant llençar alguna provocació, a veure si som capaços d’apartar el focus de l’aparença catastròfica local, i tractem de fer una mirada global per entendre
Nota: Comparteixo aquest conte publicat a la revista La LLuna en un Cove El quatre per quatre avança a poc a poc i traça amb cura els revolts. Els flocs, lleugers, es desfan contra el parabrisa mentre, a volum de confidència, ressona el soul fúnebre d’Amy Winehouse. We only said goodbye with words / I
Sembla que Flaubert detestava els trens, malgrat que els feia servir per quedar amb la seva amant, a mig camí entre Rouen i París. Thoreau, per la seva banda, considerava que eren una pèrdua de temps, i preferia caminar per reflexionar millor en la seva vida monàstica i contemplativa als boscos de Walden Pond. No
David Caño, Un cos preciós per destruir, Proa, Barcelona 2019, 91 pp. Que David Caño és un dels poetes consolidats en el panorama literari català, ningú no ho dubta. Passada ja més d’una dècada després del seu debut literari amb Barcelona (2007), el seu vitalisme experimental s’ha anat transformant, malgré lui en una creixent maduresa,
Enric Pujol, Figueres, la Gernika catalana. Els bombardeigs de Figueres durant la Guerra Civil (1938-1939), Efadós, El Papiol, 2019, 143 pp. Els bombardeigs contra població civil són considerats com a crims contra la humanitat. Potser és per això que en els processos de memòria històrica s’han obviat, potser amb l’excepció de Gernika i Barcelona. Tanmateix,
L’autonomia educativa semblava una bona idea. En el cas del nostre país, els diversos moviments de renovació pedagògica consideraven, amb bon criteri, que apartar-se d’una visió centralista i estrictament regulada del sistema educatiu podria ser una opció raonable. Al cap i a la fi, tot docent sap que adaptar-se a la realitat concreta del context