M’ho va dir obertament fa unes setmanes mentre em presentava el meu llibre més recent. El sempre polèmic Agustí Colomines, col·lega historiador i director del grup de recerca interuniversitari del qual formo part des de fa alguns anys, em va etzibar allò de “Xavier Diez és un intel·lectual clàssic”. Mentiria si fos la primera vegada
Ramon Cotarelo, Extramuros. Cataluña y la izquierda española, Tirant, València, 2019, 175 pp. El circ muntat al voltat de tota discussió sobre independentisme, les tertúlies caòtiques fonamentades en rings de fang a càrrec d’indocumentats, l’ADN inquisitorial que caracteritza bona part d’una intel·lectualitat espanyola addicta al gregarisme, i per la nostra banda, certa tendència a l’exageració
Aquests dies s’ha celebrat el vintè aniversari de la coronació de Mohamed VI, rei del Marroc, i aquesta mena d’esdeveniments serveixen per fer cert balanç. La primera constatació és la decepció respecte a les esperances democràtiques. Al nord d’Àfrica i Orient Mitjà hi havia certa esperança que l’hereu de Hassan II regnés a l’occidental, és
Com ve a ser una tradició estiuenca, en què l’activitat transcendent davalla de manera considerable i l’especulació acompanya qui s’avorreix, detecto els incendis provocats a les xarxes com a una eina de distracció. I com que no suporto la calor, ja des de bon principi, em nego a participar en aquesta mena d’akelarres d’hiperventilats. Aviam.