Nota: article publicat per a la Revista Orto Núm. 192 En estos últimos años estamos asistiendo al desfile en el que emperador va desnudo. A pesar de las evidencias, buena parte de la población española, quizá la mayoría, trata de vendarse los ojos con la rojigualda, mirar hacia otro lado, o buscar la cohesión a
Per circumstàncies personals, ahir vaig haver de ser davant d’una televisió entre les dues i quarts de quatre. Una televisió on no tenia accés al comandament a distància, i s’alternaven TVE, Tele 5 i Antena 3. Fa molt de temps que no em mirava aquestes cadenes. Podria dir que, arran dels fets d’octubre, ja no
Una dita popular explica que el valor d’una persona es mesura en funció de la naturalesa dels seus enemics. Aquesta sembla una frase feta a mida per a entendre el moviment feminista. Si algú tenia dubtes sobre aquest espai heterogeni, irregular, contradictori (i jo les tenia), el feixisme indissimulat que l’acaba de declarar la guerra,
En els darrers anys, a Alemanya, s’han descobert diverses trames en què la ultradreta s’ha infiltrat en els serveis secrets, la policia i l’exèrcit. Periòdicament emergeixen escàndols com ara el de les complicitats d’alguns sectors policials amb la NSU, un grup terrorista que va assassinar almenys nou persones mentre es revelaven missatges amenaçadors contra periodistes,
No hi vaig ser, dissabte, a Madrid. I no pas per manca d’oportunitats. La meva relació amb la capital d’Espanya sempre ha estat esporàdica, puntual i fugissera: escala d’avió, de tren, o un parell de presentacions d’algun dels meus títols en castellà. Anar i tornar. Converses efímeres i formals amb alguna gent, no gaire diferents
Thanks to Foreign Friends of Catalonia, who translated my article to English. I share it from my blog Establishing a portrait of Catalan ‘supremacists’ has become common ground. It is a phenomenon linked to the surprising discovery that a considerable percentage and possibly even a majority of residents in Catalonia have converted to Independence, irreversibly
Josep Pimentel, Refugiats. Una història de l’exili de 1939. Pròleg de Dolors Marín. Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny. Badalona, 2019, 120 pp. De vegades oblidem que la història és una eina per dialogar amb nosaltres mateixos com a societat. Els grans traumes històrics com a experiències compartides forgen la nostra identitat, és per això que
Certament, el moviment feminista emergeix amb força en aquests darrers anys. Encara cal certa perspectiva històrica per conèixer l’abast d’aquest ressorgiment, així com els motius que indueixen aquesta expansió. També cal revisar de quina manera corre el risc d’esdevenir una moda controlada i neutralitzada pel poder. De fet, allò que sembla positiu (avui la premsa
Diumenge passat vaig publicar a Diario 16, i amb ànims de pedagogia històrica al públic no català, aquest article extens contra la naturalesa dels atacs al republicanisme del nostre país. L’enllaç original el trobereu aquí. Se ha convertido en lugar común establecer un retrato de los catalanes como “supremacistas”. Se trata de un fenómeno relacionado