La primera cosa que he fet aquest matí ha estat registrar-me al Consell per la República. Hi ha un bon grapat de raons per apuntar-se, que coexisteixen amb nombrosos dubtes. Tanmateix, els anys m’han fet kantià i a guiar les meves accions en virtut del que crec correcte. Com tot projecte que neix ple d’ambicions
La setmana passada el conseller d’educació, Josep Bargalló, va presentar davant la premsa un document sobre el model lingüístic del sistema educatiu que tracta de fer un balanç sobre la situació actual del català a les escoles i planteja línies estratègiques sobre el futur. Es tracta d’un document extens (78 planes), amb un to general
Aquest article me’l van publicar la setmana passada a Diario 16, i sembla que ha tingut molta repercussió. El comparteixo aquí en la seva versió original. Imagino que no soy el único que creció con la impagable ironía de las historias de Mortadelo y Filemón, Agentes de información. Para mi generación, ambos personajes eran los
En el carreró sense sortida en què s’ha ficat l’estat espanyol per tractar de resoldre mitjançant la repressió un conflicte polític més convencional del que podríem admetre, hi ha més fórmules de solució, si més no per tornar a posar el comptador a zero, de les que fins ara s’han debatut. No és cap secret
En el projecte de divulgar l’extensa documentació que Josep Tarradellas va llegar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, ara Edicions Dau i la Diputació de Barcelona publiquen el tercer volum relacionat amb l’actuació política de qui esdevingué el 125è president de la Generalitat i que la va mantenir viva en els
Pels volts de l’1 d’Octubre un parell de periodistes de mitjans britànics es van posar en contacte amb mi per fer una valoració d’allò que s’ha esdevingut a Catalunya durant el darrer any. En ambdós casos van insistir sobre l’hipotètic cas d’una profunda divisió de la societat catalana i em van demanar la meva opinió
En els primers anys d’aquest segle, i induïts per Francesc Foguet i Mireia Sopena, amb la col·laboració de l’editor Francesc Mestres, un grup de joves inconscients de vint-i-molts i trenta-pocs anys ens vam fer el ferm propòsit d’encetar una col·lecció d’assajos en català. Encara que avui sorprengui, tot just travessat el mil·lenni, aquest gènere literari
l llarg de la història recent, va haver-hi un moment en què el poder establert va trobar una expressió per defensar-se de tot qüestionament de l’statu quo. “Constitucionalisme” o, “constitucionalistes” ha esdevingut una fórmula màgica per tractar de desautoritzar tota crítica respecte a aquells que consideren els seus enemics o adversaris, l’escut que fan servir
“No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar”. Aquesta frase, de la pensadora afroamericana Angela Davis, hauria d’estar escrita a les aules dels nostres centres educatius. De fet, cites com aquestes és habitual trobar-les a les classes de molts instituts nord-americans, com a inspiració per als