Una de les imatges més definitòries del procés de construcció de la República s’esdevingué en la consulta del 9 de novembre de 2014, quan el president Mas i el periodista, aleshores diputat, David Fernández, es van fondre en una emotiva abraçada. El gest fou polèmic, i ambdós protagonistes van ser molt criticats per les respectives
En aquests moments estranys en què s’empresona titellaires i rapers, s’envien persones innocents a la presó per delictes imaginaris, es fa abjurar de les seves conviccions a polítics o servidors públics, es denuncien mestres, pallassos, mecànics, locutors de ràdio, activistes socials per delictes d’odi contra un col·lectiu que sol anar armat pel carrer, ens hem
Polònia posseeix el trist rècord europeu de disposar de les fronteres històriques que més s’han bellugat. La seva complicada situació geoestratègica, entremig de dos grans imperis (l’alemany i el rus, a banda de l’austrohongarès), amb moviments de població i neteges ètniques d’una brutalitat de dimensions bíbliques, i l’esquarterament i ocupació reiterades entre els segles XVII
Aquestes darreres setmanes els ministeris de defensa i d’educació estan negociant un conveni segons el qual es reforçaria a les aules la imatge de la corona i les forces armades en l’educació, a còpia d’introduir algunes continguts en els currículums. En certa mesura, recorda que ja vaig llegir en llibres de text dels anys cinquanta,
No em vaig mirar la gala dels Goya de fa alguns dies. Primer, perquè aquesta mena d’actes em semblen obsolets, molt de l’estil dels xous dels anys setanta a còpia de lluentons, el balet de RTVE, i l’humor de Fernando Esteso amb la conducció de Rafaela Carrà. Segon, perquè sabia perfectament que hi hauria un
Pedro Peralta, Minas de Fígols. Una historia de la Revolución Social, Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny, Badalona, 2018, 95 pp. La tradició memorialística del món llibertàri és llegendària, i això implica que es pugui fer una història social de gran qualitat en la línia del que el clàssic Edward P. Thompson havia reivindicat, perquè ens
Aquests darrers dies he estat llegint el llibre d’un bon amic, el poeta i historiador Ferran Aisa. En Ferran acaba de publicar un volum de més de set-centes planes on explicava un fet no massa conegut de la nostra història: la col·lectivització de la ràdio durant la Revolució de 1936. Una vegada és esclafat el